Resultats de la cerca
Es mostren 2904 resultats
Núria Amat i Noguera
Literatura catalana
Bibliotecària i escriptora.
Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat Técnicas documentales y fuentes de información 1978, La biblioteca tratado general sobre su organización 1982, Documentación científica y nuevas tecnologías de la información 1987, De la información al saber 1988, La biblioteca electrónica 1990, La documentación y sus tecnologías 1994 En el…
Salvador Fà i Llimiana
Dansa i ball
Coreògraf i director de dansa.
El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…
Ali Lmrabet
Periodisme
Periodista marroquí.
Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain…
sala Metrònom
Fundació creada a Barcelona per Isabel de Pedro i Rafael Tous el 1980, que fou un espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques.
Durant la seva primera etapa, fins el 1983, ocupà un local al carrer del Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important collecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys setanta i vuitanta, amb obres de F Torres, A Miralda, A Muntadas, Benet i Rossell, C Pazos, J Benito, F Abad i d’altres També donà suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània, on intervenien els compositors i…
Institució Cultural de la Franja de Ponent
Organització per a la defensa i la difusió de la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent
, amb seu a Calaceit (Matarranya).
Creada el 2003, agrupa diverses entitats d’àmbits diversos, però que tenen també la llengua i la cultura entre els objectius prioritaris, especialment la Xarxa d’Entitats i Casals creada el 1999, que en fou l’embrió, i altres collectius, com els Amics de la Franja de Ponent, l’Associació de Voluntariat Franja de Ponent, el Centre Excursionista de la Franja de Ponent, Dones sense Frontera, l’Escola de l’Aiguabarreig, la delegació de la Franja de Ponent de la Institució Catalana d’Història Natural/IEC i la Xarxa Cultural de l’Ebre i Ponent, entre d’altres N'és el president Jaume Borbón i Oliver…
Josep Ribot i Calpe

Josep Ribot i Calpe
© Família Ribot
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La arquitectura naval…
Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals
Dipòsit documental format pel conjunt d’arxius històrics i administratius del Rosselló i la Cerdanya reunits d’ençà de la Revolució Francesa i organitzats metòdicament el 1910.
Conté unes sèries històriques i administratives, alguns arxius municipals Vinçà, Cotlliure, Osseja, Vernet, Ceret, Prats de Molló, Tuïr, inclòs el de Perpinyà actualment en dipòsit, i els arxius hospitalaris Entre les sèries històriques figuren els fons procedents de la procuració reial de Mallorca, dita després de Rosselló i de Cerdanya 845-1660, del Consell Sobirà del Rosselló segle XVII i XVIII, de l’almirallat de Cotlliure 1691-1790 i de la intendència del Rosselló 1660-1790 i del País de Foix 1716-84 de la Universitat de Perpinyà 1350-1790 un fons notarial 1261-1850 els fons del bisbat d…
Sant Grau (Prats de Lluçanès)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert quan deixà de…
Sant Esteve de Bar (el Pont de Bar)
El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…
Castell de Ministrells (Anserall)
Art romànic
Situació Únic angle conservat d’aquesta fortalesa d’estructura rectangular ECSA - A Villaró Les restes del castell es troben damunt del lloc de Ministrells, en un replà de la muntanya que tanca pel nord la vall de Ministrells Mapa 34-10215 Situació 31TGC612014 Al lloc de Ministrells, avui despoblat, s’hi arriba per una pista, practicable únicament a peu o amb vehicles tot terreny, que surt de la carretera de la Farga a Civís, 1 km més amunt d’Asnurri Les restes de la forticació són damunt mateix del poble, a la banda nord Història Hi ha molt poques notícies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina