Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Grenada

El turisme és la base de l'economia de Grenada
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a la mar de les Antilles, constituït per l’illa homònima i el grup meridional de l’arxipèlag de les Grenadines; la capital és Saint George’s.
La geografia Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km 2 , mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km 2 Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes La mitjana anual de pluges és de 1500 mm a les zones costaneres i de 3800 mm a 5100 mm a les àrees muntanyoses L’illa té…
Revista de Menorca
Periodisme
Publicació periòdica de caràcter científic i literari referida principalment a l’illa de Menorca, fundada a Maó el 1888 per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí.
Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’…
regne de Menorca
Història
Denominaciódonada a l’illa de Menorca en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1229, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa, el 1287, i posteriorment en la dels d’Espanya
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord amb les…
Tristan da Cunha

L’illa de Tristan da Cunha vista des de l'Estació Espacial Internacional
NASA (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic del sud, que forma part del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És format per quatre illes volcàniques Tristan da Cunha, la més gran, Gough, Inaccessible i Nightingale i diversos illots, i és situat a mig camí de l’Atlàntic, entre l’Amèrica del Sud i l’Àfrica Hi ha una important emissora de ràdio i una estació meteorològica des del 1942 La pesca hi és important Fou descobert per Tristão da Cunha Els britànics en prengueren possessió el 1817
Messina
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada el NE de l’illa, la ciutat s’aixeca en forma d’amfiteatre sobre una badia de l’estret que li dóna nom, al vessant del Peloritani, i s’estén per la plana costanera vers el S Reconstruïda després del terratrèmol del 1908, presenta un aspecte modern L’activitat del seu port, en altre temps important, es redueix ara al transport de viatgers a la península, amb la qual la uneix un servei de transbordador Seu universitària des del 1549 i arquebisbat, és centre industrial metallúrgia, indústria química i alimentària Antiga Zankle, fundada pels pirates de Cumes, passà a poder dels samis i, el…
Terra de Baffin
Illa
Illa del Canadà, de l’arxipèlag Àrtic, separada del continent per l’estret de Hudson, el canal de Foxe, els estrets de Fury i Hecla i el golf de Boothia (600 000 km2).
Pertany al districte de Franklin del Territori del Nord-oest És l’illa més important i més gran La seva superfície presenta en general l’aspecte d’altiplà La majoria dels habitants són esquimals, i les principals activitats econòmiques són la pesca de balenes i la caça Les poblacions més importants són Cape Dorset, Lake Harbour, Frobisher Bay, Pangnirtung, Clyde i Pond Inlet
República Turca de Xipre del Nord
Estat
Nom que des del 1983 rep el territori del nord de l’illa de Xipre, entitat política només reconeguda internacionalment per Turquia.
Té l’origen en la invasió del terç nord de l’illa per l’exèrcit turc del juliol del 1975 amb el pretext d’una eventual annexió de Xipre per part de Grècia Al febrer, les autoritats turcoxipriotes proclamaren unilateralment, amb el suport d’Ankara, l’Estat Federat Turc de Xipre, i el 15 de novembre de 1983 la independència del territori amb el nom de República Federada de Xipre del Nord Com a resultat de la invasió, es produí l’èxode d’un gran nombre de grecoxipriotes a la República de Xipre Aquesta fugida, conjuntament amb l’establiment de turcs al territori envaït, hi condicionà el…
parc nacional de La Caldera de Taburiente
Espai natural
Zona de l’illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 4 690 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un important…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina