Resultats de la cerca

Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta a la seva…

Es formà musicalment a Lausana, Berlín, Ginebra i a la Schola Cantorum de París 1908-16, on fou alumne de Vincent d’Indy, i simultaniejà els seus estudis amb la tasca d’organista a les esglésies protestants d’aquestes ciutats El 1916 s’installà a Suïssa i començà a donar classes d’orgue i història de la música en diverses ciutats A partir del 1925 fou director del Conservatori de Música de Ginebra, càrrec que ocupà fins el 1957, i el 1938 fundà el Concurs Internacional d’Interpretació Musical, organisme que presidí fins el 1959 La seva extensa obra, que inicialment mostrà una clara influència…

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de P Dukas, P Le Flem i A Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de…

Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a…

A la Universitat de Viena aprengué musicologia amb G Adler També fou alumne d’A Schönberg, amb qui estudià harmonia i contrapunt, i aviat entrà en l’òrbita de la Segona Escola de Viena Dedicà els primers estudis musicològics principalment a l’òpera barroca Entre els anys 1911 i 1915 fou professor d’història de la música al Nou Conservatori de Viena Fou un dels pioners en l’estudi del cant bizantí, amb llibres com Eastern Elements in Western Chant 1942 i A History of Byzantine Chant and Hymnography 1946 El 1920 escriví la primera biografia d’A Schönberg Com a compositor, es donà a conèixer…

Realitzà estudis de piano clàssic i alhora formà part de la banda de jazz del seu institut Posteriorment completà els estudis a la New School de Nova York Aviat s’incorporà al grup de Jimmy Cobb, i durant el període 1992-93 actuà sovint en petits clubs d’Europa, entre els quals la Cova del Drac, on enregistrà When I Fall in Love , el seu primer disc amb un trio El 1994 realitzà una llarga gira mundial integrat al quartet de Joshua Redman, amb qui gravà Moodswing El 1995 enregistrà Introducing Brad Mehldau , disc que incloïa diverses composicions pròpies i representà el seu…

A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les…

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa frenètica…

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…