Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
sisè sentit
Psicologia
Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
Aphra Behn
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, considerada la primera dona professional de les lletres al seu país.
Menà una vida plena d’entrebancs i d’aventures, fins que, obligada a guanyar-se la vida, escriví una sèrie de comèdies d’intriga de divers valor literari The Forced Marriage 1671, The Rover 1677, etc Conreà també la novella amb Oroonoko 1688, que s’anticipà al realisme de la narració anglesa posterior
Konrad Fiedler
Art
Teòric de l’art alemany.
Exposà la teoria de la visualitat pura, on afirma que l’art és percepció objectiva en això s’oposa a l’idealisme de Kant, per qui fou influït, amb un realisme estètic que dóna valor d’art veritable a l’arquitectura grega i romana com a expressió artística d’una funcionalitat concreta
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
Pappus d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
És autor d’una Collecció matemàtica en vuit volums, d’un gran valor, tant per la immensa documentació aportada com per l’extensa recopilació que suposa dels treballs anteriors d’altres matemàtics Enuncià, a més, alguns teoremes geomètrics propis, com el teorema del centroide teoremes de Guldin i el teorema de l’hexàgon
Hermann Heinrich Gossen
Economia
Economista alemany, precursor dels principis del decreixement de la utilitat marginal
.
En la seva obra, del 1856, sobre les lleis que regulen l’intercanvi, exposà les anomenades lleis de Gossen sobre la saturació progressiva de les satisfaccions i les necessitats Aquesta aportació, recollida per Jevons vint-i-cinc anys més tard, fou la base de la teoria subjectiva del valor i del marginalisme
sarcosina
Bioquímica
Aminoàcid derivat de la glicina que és present en alguns pèptids.
És un producte obtingut per hidròlisi de la creatina, de fórmula química C 3 H 7 NO 2 Modifica el valor a Wikidata Forma prismes romboidals, dolços, molt solubles en l’aigua, poc en l’alcohol i insolubles en l’èter És un producte intermedi en la degradació de la betaïna a glicina
aprenentatge perceptiu
Psicologia
Procés que implica un conjunt de canvis a llarg termini en el sistema perceptiu d’un organisme que en milloren l’habilitat per a respondre a l’entorn en què es troba i que són provocats per la interacció amb el mateix entorn.
Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració— Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina