Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Sant Llorenç d’Isavarre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Església que ofereix una bella estampa, característica en moltes altres parròquies d’aquestes valls ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Isavarre és a la part alta del Poble, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444240 Història El primer esment conegut del lloc d’Isavarre és del 1064, en el conveni signat entre Ramon V i Artau I, en el qual la vila passà al comtat de Pallars Sobirà, si bé el traspàs no fou efectiu fins el 1094 L’any 1090 hi ha documentada la donació del comte Artau II al monestir de Gerri d’un “ excusatum ”, a…
Obstrucció urinària, uropatia obstructiva i retenció urinària
Patologia humana
Definició És anomenada obstrucció urinària qualsevol alteració que origini una interrupció del flux d’orina en un punt determinat del seu curs per l’interior de les vies urinàries, des dels calzes renals fins a l’exterior La denominació uropatia obstructiva inclou una sèrie de trastorns que poden aparèixer a conseqüència d’una obstrucció urinària, a causa de l’acumulació d’orina a la part de l’aparell urinari situada per sobre del punt d’obstrucció El terme retenció urinària és emprat per a fer referència a un tipus d’uropatia obstructiva que consisteix en la impossibilitat —completa o…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
història de la cultura
Historiografia catalana
Un dels primers autors que utilitzà el terme història de la cultura fou el jesuïta català Joan Francesc de Masdéu a la seva obra Historia crítica de España y de la cultura española, el primer volum de la qual fou publicat a Itàlia l’any 1781.
Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
la Pobla de Lillet
Vista aèria de la Pobla de Lillet
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del…
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
Arxiu de la Marquesa del Bosch
Historiografia catalana
Dipòsit documental privat de contingut divers que en l’actualitat és un dels més rellevants de la província d’Alacant i, per extensió, de tot el País Valencià, ja que custodia documentació d’enorme interès no solament des del punt de vista familiar, ja que s’hi troben les úniques sèries de protocols notarials anteriors al s. XVIII referides a la ciutat d’Alacant i el seu entorn rural.
El gros de la documentació fa referència, entre altres temes, a aspectes relacionats amb les possessions de les famílies Martínez de Vera, titular de la senyoria de Busot Bosch, titular del marquesat del mateix nom, i Pérez de Sarrió, senyor de Formentera La cronologia de les seves fonts es remunta al final del s XVI i aconsegueix, ja al s XIX, les famílies Rojas y Roca de Togores És situat al carrer Major d’Alacant, en un palauet del s XVIII, la titular actual del qual és María Teresa de Rojas y Roca de Togores Mancat d’un inventari sistemàtic disposa, malgrat tot, d’una aproximació al…
Sant Pau de Casserres
Art romànic
Situació Exterior de l’església des el costat de llevant amb a capçalera R Viadés L’església és situada en un planell que voreja la carretera de Casserres a Gironella, a l’esquerra de la riera de Clarà, vers la banda septentrional del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04, 6 — y 53, 8 31 TDG 046538 S’hi pot anar bo i emprenent la carretera de Manresa a Berga, la qual, poc abans d’arribar a la barriada del Guix, enllaça amb la que prové d’Abrera En arribar a Puig-reig, haurem de desviar-nos, a…
Els precedents de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
L’empremta romana i paleocristiana La primera gran arquitectura medieval a Catalunya és constituïda pel ric conjunt d’edificis romànics, amb un predomini quasi exclusiu dels d’ús religiós Es tracta, com és ben sabut, d’un element tan lligat a la història del país que els investigadors l’han convertit en un símbol nacional, de la mateixa manera que, com va escriure Grabar, els “arqueòlegs” havien donat categoria de vedette a la pintura romànica Són formes que tenen una gran unitat estilística i que ens arriben amb connexions clares italo-franceses Constitueixen, per primera vegada en el món…