Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
el Perelló
el Perelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…
Sacramentari gregorià (ms. 140)
Art romànic
Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de Tortosa, s’…
Sant Pere de Reixac (Montcada i Reixac)
Art romànic
Situació Vista exterior d’un dels absis de l’església centrat per una finestra de doble esqueixada J M Masagué Sant Pere de Reixac és l’antiga església parroquial del poble de Reixac, que juntament amb el de Santa Maria de Montcada formen l’actual municipi És situada a l’esquerra del riu Besòs, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud Molt a prop del lloc on és situada conflueixen les dues comarques vallesanes amb les del Maresme i el Barcelonès Des de l’església s’albira una extensa panoràmica centrada per l’aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs Mapa 37-16421 Situació 31TDF338944…
La façana de la catedral de Tarragona
Art gòtic
La progressió de les obres de la catedral de Tarragona culmina amb la construcció de la façana de ponent, on l’estil gòtic es manifesta en plenitud La façana és, de fet, l’element que confereix a l’exterior de la seu metropolitana un caràcter més marcadament gòtic i pot arribar-se a considerar una obra autònoma El nostre propòsit aquí és remarcar la significació de la façana de la catedral de Tarragona i les novetats que aporta en tractar-se de la primera de les grans façanes gòtiques realitzades a Catalunya La façana, orientada al sud-oest, domina, des de la part alta de la ciutat, l’espai…
García Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Girona (1632-1635)
El dia 22 de juliol de l’any 1632, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Montcada i de Gralla, de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, castellà d’Amposta no jurà el càrrec diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Barcelona diputat reial Antoni Aixada, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Onofre de Siurana i de Ros, canonge de la seu de Girona oïdor militar Ramon Sabater, domiciliat a la vegueria de Cervera oïdor reial Josep Massó, ciutadà honrat de Barcelona El cavaller de l’orde de l’Hospital de Sant…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…
Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer
El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…
L’Alt Túria
Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…
Els historiadors musulmans i la història de Catalunya
Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…