Resultats de la cerca

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici actual de l’…

El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per alguna raó desconeguda passà…

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com…

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…

Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon…

El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…