Resultats de la cerca
Es mostren 1619 resultats
José Ramos Horta
Política
Polític timorès.
Periodista i advocat, el 1975 fou ministre d’afers estrangers de Timor Est durant els nou dies d’independència fins a l’annexió indonèsia declarada illegal per l’ONU Exiliat a Sydney Austràlia, fou el principal portaveu del Front Nacional de la Resistència de Timor FRETILIN des del 1975 fins a la nova proclamació de la independència, després de la qual fou nomenat responsable d’afers estrangers del govern provisional El 1996 li fou concedit el premi Nobel de la pau, compartit amb l’arquebisbe de Dili Carlos Filipe Ximenes Belo , per la defensa dels drets humans a Timor El 2007…
Manuel Tolsà Sarrión
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una alenada…
Cap Verd 2013
Estat
L’endeutament de l’arxipèlag, que assoleix el 98% del producte interior brut PIB, va ser criticat per l’oposició, que va recordar que Cap Verd figura en la llista dels 10 països més endeutats elaborada per la revista Forbes El primer ministre, José Maria Neves, va minimitzar la dada tot destacant l’estabilitat del país i el fet que figurés en el tercer lloc en l’Índex Ibrahim de Governança Africana, darrere de Maurici i Botswana Tanmateix, l’economia va créixer més del 4% anual gràcies al turisme i les inversions en serveis El país és governat per un primer ministre del Partit Africà per la…
Guinea-Bissau 2011
Estat
Les tensions entre el cap de les Forces Armades, el general António Indjai, i el cap de la Marina, el també general José Bubo Na Tchuto, van amenaçar de desestabilitzar la presidència de Malam Bacai Sanha, elegit el 2009 Bubo Na Tchuto, acusat de narcotràfic pels Estats Units, va desafiar Indjai i el president en oposar-se a les reformes de l’exèrcit, que pretenien reduir-ne els efectius a 1500 i passar a la reserva els membres més significats amb els negocis bruts Bacai Sanha, que va passar temporades a Dakar, Senegal, per tractar-se una malaltia, també es va enfrontar a una oposició que…
Eduardo Sánchez de Fuentes
Música
Compositor, professor i musicòleg cubà.
Estudià amb Sancho i Arturo Quiñones i prosseguí la seva formació musical al Conservatorio de Música Hubert de Blanck de l’Havana Més tard estudià amb Carlos Anckermann i Ignacio Cervantes Les seves composicions reberen la influència dels models romàntics, juntament amb la de la música del seu país Fou crític musical del diari "El Mundo" de l’Havana, president de l’Academia Nacional de Artes y Letras de Cuba i membre fundador de la Corporación Nacional de Autores Entre la seva obra destaquen les òperes Yumurí 1898, El Náufrago 1901, Doreya 1918, on s’aprecia la influència de l’…
Francesc Cosme Argerich i Martí
Medicina
Metge.
Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de…
Bonaldo Giaiotti
Música
Baix italià.
Estudià a la seva ciutat natal i a Milà La seva participació en diferents concursos de cant li obrí les portes del Teatro Nuovo de Milà 1957 i posteriorment actuà en un festival celebrat a Cincinnati 1959 Durant la temporada 1960-61 es consagrà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Zaccaria, de Nabucco , que interpretà sovint al llarg de la seva carrera Actuà, entre altres països, als Estats Units, França, Itàlia i Suïssa El 1970 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Nabucco , òpera que cantà durant dues temporades més En aquest teatre actuà amb papers de baix d’òperes…
Igualada Hoquei Club

El primer equip de l’Igualada Hoquei Club de la temporada 1999-2000
© ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins d’Igualada el 1950.
Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…
,
Guatemala
Ciutat
Ciutat de la República de Guatemala, capital de l’estat i del departament homònim (l’aglomeració 945 000 h).
És situada al NE del país, a 1 502 m d’altitud És la ciutat més gran de tot l’istme centreamericà El seu creixement demogràfic es deu tant al creixement natural com a la immigració els 77 400 h que tenia el 1938 gairebé es quadruplicaren en dotze anys, i cap als anys seixanta se superà el mig milió És el principal centre agrícola i comercial del país Les activitats principals són l’exportació del cafè, les indústries de transformació del tabac, les tèxtils, les alimentàries i les ceràmiques La Universidad de San Carlos, fundada el 1676, és una de les més importants de l’Amèrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina