Resultats de la cerca

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…

No hi ha dubte que, de tots els grups d’artròpodes, el dels insectes és el més conegut i, alhora, el més diversificat i el més important numèricament de tot el regne animal Podem afirmar que són organismes d’origen antic, ja que els primers fòssils d’insectes que es coneixen daten del Devonià, bé que fou a partir del Permià que començaren a adquirir importància numèrica, gràcies a la regressió dels oceans i a la diversificació de les plantes Aquestes formes fòssils s’assemblaven ja a les formes actuals, cosa que no permet d’establir d’una manera clara l’evolució dels seus diferents grups…

Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…

Consideracions generals La morfologia general dels bivalves o lamellibranquis pot ser molt modificada respecte del model de vida lliure proveït de dues valves simètriques, que en el dibuix és representat per un pectínid A, A’ cares exterior i interior d’una valva dreta Potser el cas més complex de modificació és el dels rudistes, en què una de les valves, en forma de con B , és la que es fixa al substrat, mentre que l’altra pren forma d’opercle B’ B " secció transversal de la valva inferior Hom ha indicat en el dibuix 1 orelleta anterior, 2 orelleta posterior, 3 còstules o costelles, 4…

Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…

Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme E Pablo El poble de Sant Llorenç de les Arenes és situat vora la riba dreta del Ter, a la boca d’un dels seus grans meandres, a tramuntana de Foixà i vora el límit amb el terme de Flaçà, a la comarca del Gironès L’església de Sant Llorenç n’és l’església parroquial, la qual centra el nucli principal de la vila, format per un grup de masies Mapa 296M781 Situació 31TDG984568 Per anar-hi hi ha una carretera des de la població de Flaçà que arriba just fins al petit nucli rural, on hi ha, ben destacada,…

El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…

Situació Vista aèria de Sant Daniel de Girona, l’únic monestir de monges benedictines que subsisteix en el mateix lloc on fou fundat a l’inici del segle XI TAVISA El monestir femení de Sant Daniel és situat a la vall del mateix nom, a la riba dreta del riu Galligants, a uns 2 km del monestir de Sant Pere de Galligants, fora muralles de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG868488 JAA Història Aquest és l’únic monestir benedictí femení d’època medieval que, juntament amb el de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona, s’ha conservat fins avui A més es troba emplaçat al mateix lloc on…

Definició El terme leucèmia inclou una sèrie de trastorns que, si bé presenten una evolució i un pronòstic diferents, es caracteritzen per la proliferació exagerada de leucòcits, sovint atípics i anomenats en general cèllules leucèmiques les cèllules leucèmiques s’acumulen a la medulla òssia, n’ocupen l’espai sencer i substitueixen els elements cellulars normals, de manera que l’hematopoesi s’altera globalment igualment, envaeixen altres òrgans hematologies com la melsa, el fetge i els ganglis limfàtics, i també teixits i òrgans no hematologies com el tub digestiu, les meninges, el ronyó i…