Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
Santa Maria de Badalona
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria es troba al centre de la ciutat, al barri anomenat Dalt Vila, en la plaça de Barberà, prop de la Torre Vella CPO Mapa 37-16421 Situació 31TDF372895 Història L’església de Santa Maria de Badalona coincideix amb unes restes del segle I aC que, amb tota probabilitat, pertanyen a la cella del temple romà de Bètulo Fins al segle XVIII l’altar major i el de Sant Pere que ja existien en època romànica foren sostinguts per làpides romanes Tot indueix a creure en la continuïtat de culte, en el mateix lloc, des del segle I aC Malgrat que el nucli del voltant de l’…
música dels Estats Units d’Amèrica
Música
Música desenvolupada als Estats Units d’Amèrica.
Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…
L’aeronàutica, una oportunitat tècnica arrabassada
Primer vol d’aeroplà realitzat a Espanya, a l’hipòdrom de Barcelona 11-2-1910 AHC En les primeres etapes del desenvolupament de l’aviació, els catalans tingueren illusions, voluntat i força ocasions serioses d’ocupar-hi un lloc destacat, però diverses circumstàncies històriques, entre d’altres no disposar de poder polític autònom suficient, ho acabaren fent inviable L’aeronàutica esdevingué un camp d’acció ben delimitat des del punt de vista tècnic després del vol del primer aeroplà, al desembre del 1903, portat a terme pels germans Wright a Kitty Hawk, Carolina del Nord En realitat, la…
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…
Calella

Vista general de Calella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, als vessants meridionals dels darrers contraforts del Montnegre on neix la riera de Calella, que drena el terme.
Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…
la Granadella

Aspecte del poble de Granadella (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació La Granadella, amb un extens terme municipal de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca —les Garrigues Altes— Té un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Música
Periodisme
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…
, ,
Castell de Rodés
Art romànic
Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta a Rodés Un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina