Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
Sant Serni de Cabó
Situació Edifici molt singular, el primitiu projecte del qual sembla que es va modificar quan s’havia construït ja la capçalera orientada a ponent L’edifici actual té una orientació nord-sud ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Serni de Cabó és situada als afores de la vila de Cabó, al costat del seu cementiri, en una petita elevació que li dóna una posició eminent en el seu entorn Mapa 34-11253 Situació 31TCG551776 Per arribar al poble cal anar primer a Organyà, d’on arrenca una carretera que va a Cabó en 10 km JAA Història La notícia més antiga que es coneix de la vall de…
Sant Feliu de Bagergue (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-est Hi és perfectament visible l’absis quadrat actual, que substituí el semicircular original F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu es dreça solitària en un dels extrems del poble de Bagergue, el més enlairat de la Vall 1430 m, situat a la riba esquerra de l’Unhòla, a redós de la roca de Macia Mapa 149M781 Situació 31TCH295318 S’hi arriba a través de la carretera C-142, d’on sorgeix, en arribar a Salardú, el brancal que hi mena Aquest darrer recorregut és de poc més de 2 km FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici d’origen…
Castell de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi asfaltat, flanquejat…
Castell de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Notables ruïnes d’aquest castell, des de la part de migdia, on s’aprecia un dels arcs formers de l’interior ECSA - JA Adell Construcció situada a la part alta del poble de Fontllonga, en un dels contraforts més occidentals de la serra de Sant Mamet, damunt de l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG226491 De la carretera del Doll, que va de Balaguer a Tremp, surt una carretera que porta al poble de Fontllonga Al castell, s’hi pot arribar seguint els carrers del poble JBM Història Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 1049, en què Bernat i la seva muller…
Arxiu de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat l’any 1318 per Jaume II, en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, per a guardar-hi la seva documentació.
S’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, quan el 1770 els murs amenaçaren ruïna, fou traslladat a unes estances llòbregues del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent Al llarg del s XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou traslladat a la seva seu actual carrer dels…
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’…
Sant Feliu de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa…
Sant Vicenç de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Maià de Montcal des de ponent El mur és coronat per un campanar, que no és l’original J M Melció L’església de Sant Vicenç és la parroquial del poble de Maià de Montcal, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès Es troba a les derivacions sud-orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un indret drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per l’esquerra, i per la de Segueró Fou cap d’un municipi que l’any 1969 fou incorporat al de Dosquers Mapa 257M781…
Mètodes anticonceptius
Definició En un sentit estricte, el terme anticoncepció es refereix solament als mètodes emprats en planificació familiar per a evitar que es produeixi la concepció, és a dir, la fecundació d’un òvul per un espermatozoide Tanmateix, però, com s’explica més endavant, en la planificació familiar es poden utilitzar a més d’altres mètodes per a limitar els naixements que no eviten la concepció sinó la implantació de l’òvul fecundat en l’úter o el desenvolupament de l’embaràs De tota manera, per a simplificar la terminologia, ha estat acceptada àmpliament la denominació de mètodes anticonceptius…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina