Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…
geni
Religió
Ésser sobrenatural amb poders màgics.
Entre els pobles primitius els genis solen tenir una funció subalterna respecte als déus Sovint hom els ordena jeràrquicament i els concep com l’essència oculta de les coses i àdhuc com a esperits preexistents dels quals procedeix la vida de cada home Hi ha genis de la natura dels boscs, dels rius, de les fonts, de les muntanyes, etc, així com del matrimoni i de la família, de la vida i de la mort, etc Objectes de tota mena de superstició —cal no indisposar-los, car són volubles i capriciosos—, llur favor és cercat mitjançant les pràctiques màgiques més diverses En la mitologia…
música llatinoamericana
Música
.
Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació…
Henry Moore
Escultura
Escultor anglès.
Fill d’un miner, treballà com a mestre Fou professor al Royal College of Art de Londres 1926-39 La seva primera exposició fou el 1928 S'interessà per la talla directa, per les obres dels pobles primitius i per l’estètica surrealista i cubista Evolucionà de la figuració a la no-figuració fins a la creació d’una síntesi particular a base d’efectes de perforacions de la massa Creà unes obres monumentals fetes per a grans espais i a ple aire, a base de buits i plens i dotades d’una gran força d’expressió fantàstica Figura jacent 1929, La Mare de Déu i l’Infant església de Saint Matthew de…
Museu de la Vida Rural

Vista del conjunt d’edificis que conformen el Museu de la Vida Rural
© Museu de la Vida Rural
Museu
Museologia
Institució museística creada l’any 1988 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per la Fundació Lluís Carulla.
Aplega una destacada collecció etnogràfica i mostra les característiques de la vida tradicional a les viles i als pobles rurals catalans, fent especial esment a la pagesia i a les arts i oficis tradicionals de Catalunya, sense oblidar la modernització del camp durant el segle XX i les conseqüències del procés L’any 2009 obrí les portes totalment remodelat El nou museu modernitza el discurs museogràfic i duplica la superfície expositiva, amb la construcció d’un nou edifici annex a l’original, i remodela l’antiga masia del segle XVII Presenta l’evolució de la vida agrícola i…
Josep Badosa i Montmany
Fotografia
Fotògraf i fotoperiodista.
S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles, Joaquim Brangulí…
xamanisme
Etnologia
Religió
Fenomen religiós màgico-místic lligat a l’activitat del xaman, únic protagonista de totes les manifestacions d’aquesta forma religiosa.
Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que…
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé…
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte…
Edward Evan Evans-Pritchard
Antropologia
Antropòleg anglès.
Es formà a Oxford i a la London School of Economics Entre els anys 1926 i 1939 realitzà diverses expedicions a les regions nord-oriental i central de l’Àfrica que li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre l’organització política i les institucions socials dels pobles africans, especialment dels zandes i dels nuers Witchcraft, Oracles and Magic among the Azande ‘Bruixeria, oracles i màgia entre els zandes’, 1937, The Nuer a Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of the Nilotic People ‘Els nuers descripció dels modes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina