Resultats de la cerca

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià al Club dels…

La vida de Marià Vilallonga Figueres 1813-Barcelona 1897 és una contínua recerca del mineral necessari per a les seves fargues a la catalana Primer el buscà a la seva comarca, l’Empordà Després ho farà al Ripollès La seva vida serà en aquest sentit un fracàs, perquè no en trobarà suficient A la fi ha d’anar a buscar el mineral al País Basc i allí el triomf serà per al seu germà petit, Josep Cronològicament, la primera referència que hem trobat de Marià Vilallonga és del 1832 Com que el nostre Marià tenia aleshores tan sols dinou anys ens queda el dubte de si era ell o el seu pare, que portava…

Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell…

En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…