Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
Ferran Garcia-Oliver
Literatura catalana
Historiador i prosista.
Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París particular 1993, Per espaiar la malenconia 1995 i el text autobiogràfic El vaixelll de Genseric Dietari 2004-2005 2007, premi Carles Rahola d’assaig 2006 També ha publicat la novella La Veu d’Odiló 2004 És membre del consell de…
Bernat Descoll
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Lloctinent de mestre racional (1361).
Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la…
,
Comores 2018
Estat
El president, Azali Assoumani, podrà presentar-se a la reelecció perquè va ser aprovat el referèndum constitucional celebrat a finals de juliol, malgrat el boicot de l’oposició El “sí” va obtenir el 92% dels vots, en una consulta amb una participació del 63% de la població El nou text permet dos mandats presidencials de cinc anys, suprimeix el Tribunal Constitucional i proclama l’islam religió d’estat, en un país on més del 99% dels comorians són musulmans A l’illa d’Anjouan, un grup de rebels van ocupar el centre històric de Mutsamudu durant sis dies, fins que van ser…
Benedetto Ferrari
Música
Llibretista, compositor, instrumentista i poeta italià.
D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…
anònim
Literatura
Dret
Obra literària d’autor desconegut o que no vol donar a conèixer la seva autoria.
La història de la literatura presenta nombrosos casos d’anònim que obeeixen a causes diverses Un primer grup és el d’obres de transmissió oral el text inicial d’un autor ha esdevingut popular amb el temps el poble l’ha adaptat a la llengua de l’època i, a vegades, als nous costums En arribar l’evolució a un cert estadi, l’autor ja no és una persona concreta i ho és tothom Exemples d’aquest anonimat són bona part de les obres dels orígens de les literatures, que poden ésser atribuïdes a personatges llegendaris les cançons de gesta Mio Cid , el cançoner tradicional Comte Arnau ,…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…
Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982
Dret
Llei orgànica promulgada l’1 de juliol de 1982 i vigent fins el 2006 que atorgava al País Valencià un règim d’autonomia.
Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…
Pere Joan Nunyes
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista i hel·lenista.
Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina