Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
béns nacionals
Història
Dret
Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució Francesa i pels règims liberals de l’Estat espanyol durant la desamortització del segle XIX.
A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la venda per l’…
Baltasar Calbo
Cristianisme
Eclesiàstic; canonge de San Isidro de Madrid, el 1806 fou bandejat de la cort.
Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…
Guerau de Requesens i de Relat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…
,
José Régio
Literatura
Poeta i narrador portuguès.
El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i…
Onofre Rard
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21).
Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou…
György Bessenyei
Literatura
Escriptor hongarès.
Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur…
Benet VII
Cristianisme
Papa (974-983).
Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe…
Gran Enciclopèdia Soviètica
Diccionari enciclopèdic rus, remarcable per la seva envergadura i el seu nivell científic.
La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic…
Anschluss
Història
Annexió d’Àustria al Tercer Reich alemany (1938).
El moviment unionista, tendent a integrar en un sol estat tots els pobles de parla alemanya, fou proposat per primera vegada pel partit socialista austríac, immediatament després d’acabada la Primera Guerra Mundial La inviabilitat econòmica del nou estat austríac, privat dels seus mercats tradicionals i els ressentiments nacionalistes davant la derrota promogueren l’aparició de nuclis d’extrema dreta i de nazis La pujada de Hitler al poder donà força a les milícies feixistes de Seyss-Inquart partidàries de l’annexió, sobretot després de l’esclafament dels socialistes febrer del 1934 El 13 de…
Arturo Barea
Literatura
Escriptor castellà, de formació autodidàctica.
El 1938 publicà la primera obra, Valor y miedo , recull de contes basats en la guerra de 1936-39 El mateix any passà a Anglaterra, on visqué fins a la mort A l’exili escriví dos assaigs Lorca, el poeta y su pueblo 1945 i Unamuno 1952 La trilogia La forja de un rebelde ha estat considerada la seva obra més important aparegué de primer en anglès The forging of a rebel , 1941-44, i el 1951 fou publicada en castellà en tres volums La forja, La ruta i La llama Escrita en primera persona, tracta del Madrid de l’adolescència de l’autor fins els anys de la guerra i de l’exili