Resultats de la cerca

L’antic castell de les Paüls era situat al capdamunt de la vila del mateix nom, la qual s’emplaça a 1 431 m d’altitud a la capçalera de l’Isàvena El lloc i el castell de les Paüls no apareixen en la documentació fins a mitjan segle XIII A la fi d’aquesta mateixa centúria, concretament l’any 1291, consta que el castell i el poble de les Paüls eren propietat alodial de Gombau V de Benavent, juntament amb altres nuclis de la rodalia, com Alins d’Isàvena A l’inici del segle XIV, un Ramon de Paüls, potser castlà de la fortalesa, gaudí de l’estima reial car s’han conservat diversos privilegis…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l’època…

Debutà el 1915 a Halle i el 1923 passà a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín, on fins el 1938 fou la primera soprano Tot i que estava especialitzada en el repertori germànic, sobretot en WA Mozart, R Wagner i R Strauss, també interpretà papers per a soprano dramàtica de G Verdi Desenvolupà una reeixida carrera internacional, i fou especialment apreciada als Estats Units El 1924 es presentà en els papers d’Isolda i Brunilde al Covent Garden de Londres, i fins el 1938 fou una de les intèrprets wagnerianes més destacades d’aquesta institució Entre el 1928 i el 1938 actuà en el…

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva carrera i la seva…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes vint misses…

Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…

Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva mort, cremés…

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de Sant Pere de…

La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…