Resultats de la cerca

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida del campaner de l’església de Santa Maria de Girona, fanàtic de la moral i de la religió, per bé que insociable, esclau dels propis instints i incapaç de créixer intellectualment En la línia de la narrativa modernista, encetada poc abans per Raimon Casellas o Víctor Català, Josafat presenta un personatge incapaç d’individuar-se i de dominar el seu destí, atrapat en una xarxa de condicionants provinents del món que l’envolta Reclòs en la torre de l’església nun espai que esdevé simbòlic—, resta immergit en l’enterboliment mental dins d’aquest àmbit de…

Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…

Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i…

Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Vida El 1932 entrà en el món del cinema com a soci de la Secció de Cinema Amateur del CEC Per a aquesta entitat realitzà el seu primer curt, Fums de glòria , amb el qual participà al I Concurs de Cinema Amateur del CEC Amb Josep Maria Galceran i Delmir de Caralt foren coneguts com "El Trio dels Bolos" i coordinaren la revista "Cinema Amateur" que editava la Secció Com a cineasta amateur , rodà el gros de la seva filmografia a partir del 1933 amb obres com El hombre importante Prejuicios 1935, primer premi en arguments al IV Concurs de la UNICA celebrat a Sitges D’altra banda,…

Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…