Resultats de la cerca

Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Fill d’una família de pelleters palentins, entrà a la productora familiar dirigida pels seus germans Alfonso i Francisco Marcos El 1964 s’estrenà com a director i guionista amb el film policíac El filo del miedo , rodat per a una altra firma Els estudis que els Balcázar tenien a Esplugues de Llobregat li serviren com a decorat per als seus westerns , com Oklahoma John 1965, amb Robert M White Roberto Montero Bianchi També conreà la comèdia, el thriller i l’erotisme Dirigí una dotzena de films i fou guionista d’una vintena, sempre al servei de la comercialitat El 1982 abandonà tota activitat…

Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España  i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista Josep Renau  i…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…

S’inicià en l’àmbit musical tocant la guitarra, però a quinze anys abandonà aquest instrument i estudià el clarinet amb Lorenzo Tio Jr El 1913 reemplaçà Sidney Bechet en la banda de Freddie Keppard i el 1916 formà part de la Young Olympia Band El 1917 emigrà a Chicago, on treballà, entre d’altres, amb el trompetista King Oliver A partir del 1926 dirigí, a l’Apex Club de Chicago, el seu propi grup, un quintet que practicava l’estil New Orleans amb una particular composició instrumental -saxo alt i clarinet-, que li conferia una sonoritat distintiva Durant la major part dels anys trenta…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…

Estudià violí i piano amb el seu pare, però ben aviat es decidí pel violoncel, i ingressà al Conservatori de Moscou Amb només quinze anys fou contractat com a violoncellista principal de l’Orquestra del Teatre Bol’šoj de Moscou Abandonà Rússia a divuit anys i s’establí a Alemanya, on es perfeccionà amb J Klengel Gràcies a l’ajut del director W Furtwängler, entrà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, de la qual fou violoncellista principal A vint-i-sis anys decidí emprendre la carrera de solista Debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski S’…