Resultats de la cerca
Es mostren 3438 resultats
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
projecte Castor
Economia
Plataforma gasista situada davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat.
És situada a 22 km de la costa d’Alcanar i Vinaròs, al lloc on antigament hi havia un jaciment petrolífer, sota les aigües de la Mediterrània i a uns 1700 m de profunditat, punt de destinació del gas procedent d’una planta de Vinaròs a través d’un gasoducte El magatzem Castor, que aprofita l’antic jaciment petrolífer, té una capacitat prevista de fins a uns 125 milions de litres de gas per distribuir-lo a la xarxa de l’Estat És propietat de l’empresa espanyola ACS i la canadenca Escal UGS El projecte suscità des de l’inici una forta oposició de grups polítics i plataformes de les comarques…
filosofia llatina
Filosofia
Filosofia escrita en llatí.
A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…
Construcció del paratge de la Casa Cremada (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana Mapa 220M781 Situació 31TEG172795 El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home D’allí cal seguir un corriol que passa prop dels dòlmens…
Sancti Gregorii Magni homiliae in Ezechielem
Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats G Llop Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 25 que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem Modo est cum postibus allis * Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració com pel dibuix…
Santa Maria de Josa (Josa i Tuixén)
Art romànic
Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons ECSA - JA Adell Situació L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG858797 Història La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa ” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un…
Castell de Malgrat (les Valls d’Aguilar)
Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall Les restes de la…
Sant Sebastia d’Estaron (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final…
Guardiola de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vestigis, mig soterrats, de l’antiga guardiola La foto presenta una part dels basaments que hi ha a la banda de tramuntana F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta antiga guàrdia, conjuntament amb les restes d’una torre moderna coneguda com la torre del Santmartí coronen un pujol situat entre les carreteres que, des de Manresa, menen a Vic i a Berga, dominant l’indret de la Vall dels Horts Long 1°52’45” - Lat 41°42’16” Hom hi pot anar seguint la carretera de Manresa a Vic En arribar a Sant Fruitós, i després d’haver travessat tot el poble, cal desviar-se a mà esquerra per tal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina