Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
El marc històric del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
El territori Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat, que dominava, i el Vallès proper ECSA - J Vidal El Baix Llobregat és marcat fonamentalment pel riu que li dona el nom i del qual comprèn la vall mitjana i baixa, des del congost del Cairat, al peu de Montserrat, fins a la Marina Una de les característiques històriques de la comarca és haver estat un pas natural de penetració cap a l’interior de Catalunya i cap a les comarques veïnes El riu no ha representat mai cap obstacle per a aquesta comunicació, ni en el seu…
L’organització territorial religiosa del Solsonès
Art romànic
La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…
Economia de l’alta edat mitjana de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…
Castell de la Suda o de Sant Joan (Tortosa)
Art romànic
Situació Pany de muralla del castell amb la torre núm 8, de base quadrada, al sector de llevant, una de les parts de la fortalesa que conserva encara l’antic parament ECSA - J Colomé El castell de la Suda s’erigeix al centre de la població de Tortosa, al capdamunt d’un turó estratègic de 56 m d’alçada, des d’on es domina tota la ciutat El promontori sobre el qual s’assenta el castell es presenta com la prolongació de la serra de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre pel costat est Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Actualment s’hi pot arribar amb vehicle, ja que es van practicar…
Restes de construccions a la Selva de Sant Romà (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art romànic
Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…
Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…
Sant Julià i Sant Germà (Sant Julià de Lòria)
Situació Vista general del campanar de l’església Manté estrets parallels estilístics amb el campanar de Santa Eulàlia d’Encamp ECSA-Rambol Sant Julià de Lòria és una vila que es troba en una petita vall plena de sol, situada a mà esquerra de la Valira, arrecerada a la falda de les muntanyes del pic de la Rabassa, que la flanquegen pels costats de llevant i de xaloc, i de la muntanya de Rocafort És a 939 m d’altitud L’església parroquial, dedicada a sant Julià i sant Germà, es troba al centre de la població, a l’avinguda de Canòlic i tocant a la carretera que passa per l’interior Situació x 1…
Sant Cugat del Rec o del Camí (Barcelona)
Art romànic
En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina