Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
Elionor d’Urgell
Història
Comtessa d'Urgell.
Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren traslladades al monestir de Corbins, i el 1418 les dones de la…
conill
Conill
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i amb les orelles i les potes més curtes.
El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del conill hom…
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…
Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra
Història
Segon senyor de la baronia d’Híxar.
Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei 1289 Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria 1309 Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta 1309-12 Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II 1316, descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet Projectà una visita al Sant…
Marsopa comuna
La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic septentrional és molt…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…
Rat-penat orellut septentrional
La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre Les diferències principals són quan se separen els pèls, la…
Musaranya menuda
La musaranya menuda Sorex minutus es diferencia de la musaranya cua-quadrada Sorex araneus perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm Es diferencia de la musaranya de Millet Sorex coronatus , ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor Les seves mesures corporals són les següents 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm de peu, 5-8 mm d’orella, i el pes és de 2,7-5,5 g…
vall de Montesa
Vall
Subcomarca de la Costera, formada per la vall alta i mitjana del riu Cànyoles (dit també riu de Montesa), afluent del riu d’Albaida.
La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina