La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts (gènere Plecotus) presents a la nostra fauna (P. austriacus i P. auritus) és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial. El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen. Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies.
Jordi Corbera.
És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre. Les diferències principals són: quan se separen els pèls, la coloració és menys grisa, la longitud del dit polze supera els 6 mm, la morfologia del bàcul és diferent, el tragus té una amplada màxima menor a 5 mm i és més clar que el color del pavelló de l’orella. Com en el ratpenat anterior, quan l’animal està en repòs col·loca les orelles plegades cap endarrere. També presenta la mateixa fórmula dentària que el rat-penat orellut meridional (P. austriacus).
Les dades biomètriques són: avantbraç de 35 a 42 mm, cua de 46 a 60 mm, peu (sense ungles) superior als 9 mm, cap i cos de 41 a 51 mm (C-M3) inferior a 5,7 mm, i pes aproximat de 5 a 10 g.
Àrea de distribució del rat-penat orellut meridional (Plecotus austriacus, punts blaus) i del rat-penat orellut septentrional (P. auritus, punts vermells) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Els seus costums són semblants als del rat-penat orellut meridional, llevat del fet que aquell té un caràcter antropòfil i aquest habita més a les zones boscoses. Acostuma a sortir tard a caçar, quan ja és fosc. S’alimenta principalment de lepidòpters, que captura mentre vola lentament a mitja alçada o bé directament sobre les fulles. L’estat letàrgic dura uns quatre mesos aproximadament. En aquest període, és fàcil que l’animal es desperti i efectuï petites migracions per canviar de refugi. En l’estació freda, se solen col·locar penjats del sostre o de les parets d’alguna cavitat, o bé se situen a l’interior d’esquerdes. En el decurs de l’estiu, formen petites colònies de cria. L’aparellament es produeix a la tardor o a la primavera, però la fecundació no es realitza fins al període comprès entre els mesos de febrer i abril. Cada femella té una única cria (rarament dues), durant els mesos de juny o juliol. S’ha comprovat que alguns d’aquests rats-penats poden efectuar migracions.
És considerat com una espècie nordeuropea. Se l’ha vist a campanars i golfes de Perpinyà i al castell de Salses (Rosselló). També hi ha altres citacions d’aquest rat-penat al nostre país, però, a causa de la seva antiguitat, cal prendre-les amb molta precaució.
Habita una gran part d’Europa, que inclou Gran Bretanya i Irlanda, i s’estén per l’E, a través d’Àsia, fins al Japó.