Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Sant Sadurní de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància, sota seu…
Torre Xinverga (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista del mur que divideix la construcció en dos compartiments, segons llurs funcions F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’edifici s’estenen dalt un pujol de poca alçada, situat a frec del fossar de la parròquia de Sant Jaume d’Olzinelles i a l’extrem meridional del terme, on aquest contacta amb els termenals de Sant Fruitós, d’Artés, de Calders i de Navarcles Long 1°54’05” - Lat 41°46’32” Si hom vol visitar aquesta construcció cal emprendre la carretera que mena a Berga En arribar a la cruïlla d’on surten els brancals que es dirigeixen a Santpedor i al Pont de Cabrianes, cal…
Sant Jaume de Cas o de les Torres de Cas (Áger)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on s’evidencia l’allargament de la nau primitiva vers ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba isolada, al costat del castell de Cas, conegut com les Torres de Cas, al caire d’un serrat que domina la vall d’Àger pel S Mapa 32-13327 Situació 31TCG172490 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat a la monografia anterior JAA Història El primer esment del lloc de Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva muller…
Santa Creu del castell de Calafell
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’entrada a la cripta que ocupa l’espai del semicilindre absidal ECSA - JA Adell L’església de la Santa Creu és situada dins el recinte del castell de Calafell, a la part alta del poble, perfectament rehabilitat i condicionat per a ser visitat JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Història El lloc de Calafell és documentat des de l’any 999, quan l’espluga de Calafell era l’afrontació occidental d’unes terres que els comtes de Barcelona van vendre a Gombau de Besora No obstant això, l’església de la Santa Creu del Calafell no és esmentada directament fins…
Sant Miquel de Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Situada damunt el Turó del Castellvell, al costat de ponent del municipi d’Olius, l’església de Sant Miquel es troba al bell mig del recinte emmurallat del Castellvell i el turó del mateix nom, on hi havia un poblat ibèric Ruïnes de l’església, tal com es conservaven fa uns anys A Borbonet Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes de l’església L Prat Mapa 330M781 Situació 31TCG761505 Del punt quilomètric 3 de la carretera de Solsona a Sant Climenç surt una pista, a mà dreta, la qual, a uns 800 m té, a mà dreta, a frec de la carretera, les runes de l’església CRP Història El…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…
La custòdia de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Malaltia de Hodgkin
Patologia humana
Definició La malaltia de Hodgkin constitueix una alteració crònica originada per una transformació atípica de les cèllules limfàtiques, que causen tumoracions en els ganglis limfàtics i són capaces d’estendre’s a la resta de l’organisme i produir-hi manifestacions extremament diverses, segons els òrgans que en resultin afectats Aquesta alteració pot englobar-se dins els trastorns coneguts com a limfomes , amb la diferència que és menys maligna, o, com a mínim, hi és probable un percentatge de guariments més elevat Freqüència, edat i sexe La malaltia de Hodgkin no és gaire freqüent, ja que…
Universitat Literària de Mallorca
Historiografia catalana
Institució docent creada a la ciutat de Palma que estigué en actiu entre els anys 1772 i 1842.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta entitat té un interès extraordinari per a la història de l’educació i per a conèixer els homes més influents en la cultura mallorquina dels s XVII i XVIII Abans de les dates esmentades s’anomenava Universitat Lulliana de Mallorca, i era un centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1691 a partir de la transformació de l’Estudi General Lullià Aquesta institució, fundada el 1483, concedia graus en teologia, filosofia i arts, vàlids únicament al territori de la monarquia hispànica Des de mitjan s XVI, hagué d’afrontar principalment la competència del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina