Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
Castell de Corçà (Áger)
Art romànic
Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…
Sant Jaume de Valldecerves (Querol)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb una decoració d’inspiració llombarda de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és al costat de la casa de Valldecerves, a l’extrem nord-est del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF736928 Per a arribar a l’indret des de Valls, cal anar fins al Pont d’Armentera i des d’allí prendre la carretera local T-213 en direcció a Igualada Després de passar el nucli d’Esblada, cal agafar un trencall a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 20,7 de la carretera, que condueix al mas de Valldecerves JAA Història Aquesta petita església romànica té…
Vilatge del Roc de Palomera (Saldes)
Art romànic
Situació Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija Mapa 35-11 254 Situació 31TCG968744 Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades JBolòs A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble…
Manuel Dualde i Serrano
Historiografia catalana
Advocat i historiador.
Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…
Salvador Carreres i Zacarés
Historiografia catalana
Erudit.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…
Francesc Roca i Traver
Historiografia catalana
Historiador.
Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona 1794-98…
, ,
Vila de Vilagrassa
Art romànic
La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona,…
Ermitatge de la font de l’Ermedàs (Viladamat)
Art romànic
Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 * interpretava que era originat pel fet d’…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins al 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947 i de la restauració del monestir, a través de l’organització i participació en els Colloquis d’història del monaquisme català 1966-1988 Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina