Resultats de la cerca
Es mostren 3313 resultats
Sant Esteve de Castellviny (Sort)
Art romànic
Situació Església molt transformada, refeta en bona part sobre un edifici romànic original ECSA - JA Adell L’església de Sant Esteve és al petit nucli de Castellviny, situat 1 km al sud d’Olp JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG452986 Història No hi ha notícies medievals d’aquesta església, tot i que el topònim que identifica l’església i el llogaret podria tenir l’origen en l’existència a l’indret del castell d’Enviny, conegut des del segle XI, encara que aquesta circumstància és difícil de provar a causa de la distància entre Enviny i Castellviny L’església de Castellviny, l’any 1575, era…
Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, molt transformada, però que encara presenta elements romànics ECSA - JA Adell L’església de la Candelera és la parroquial del poble d’Enviny, que és a 7 km de Sort El temple és situat fora del nucli urbà, al sud JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG440962 Història El lloc d’Enviny s’ha identificat amb el topònim Invicinio que apareix en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, bé que la primera referència segura de la vila Invicinio és del voltant del 970 El primer esment d’una possible estructura religiosa a Enviny data de l’any 1017,…
Antoni Martra i Badia
Cinematografia
Empresari exhibidor, comerciant i cineasta amateur.
Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…
La Cotonera SA. 1853-1865
La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el…
La Refineria de sucre de Badalona
Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una…
Martin, Roviralta i Pugnaire
Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a…
Hansheinz Schneeberger
Música
Violinista suís.
Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…
George Lloyd
Música
Compositor anglès.
S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició, tasca que…
Bartomeu Oliver i Martí
Música
Compositor i director mallorquí.
S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre peces per a cor,…
Pedro Fernández de Castilleja
Música
Compositor andalús.
Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions musicals no s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina