Resultats de la cerca

Exiliat a Cuba després de la guerra civil de 1936-39, fou professor de literatura a Santiago Escriví, en castellà, poesia Espejos, 1920, novella Sin velas, desvelada , 1927 Puerto de sombra , 1928 Agor sin fin , 1930 i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano 1935 Són especialment importants la seva Historia de la literatura española 1932 i, sobretot, Literatura española contemporánea 1952

Escriví, entre d’altres, Mort où est ta victoire 1934 i Histoire de l’Église du Christ 1948-63, que tingué una gran difusió i fou traduïda a diverses llengües

D’origen camperol, s’inicià molt tard en la literatura, amb la novella Rudens vakarą ‘L’última tardor’, 1894, i continuà amb Petras Kurmelis 1898, Sučiuptas velnias ‘El diable atrapat’, 1898 i Prie dvaro ‘Al bé’, 1902, entre d’altres, escrites en una saborosa llengua popular i amb un estil realista, intuïtiu, amb què descriu la vida rural del seu país

De primer es dedicà a la pintura —fou un dels habitants del Bateau-Lavoir— i a les narracions humorístiques En acabar la Primera Guerra Mundial s’especialitzà en la novella d’aventures Le chant de l’équipage 1918, Le quai des brumes 1927 Algunes de les seves obres han esdevingut temes de films, com La Bandera 1931, que situa al Barri Xinès de Barcelona, popularitzat per l’autor en altres llibres També és autor de moltes poesies

Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar

Divorciats els seus pares abans de néixer ell, en tornar-se a casar la seva mare li donà el cognom del padrastre Estudià a la universitat de Pittsburgh, i posteriorment a la de Viena i viatjà per Europa En tornar als EUA, el 1965 es graduà a la universitat de Nova Hampshire, i el 1967 obtingué un màster de belles arts a la universitat de Iowa Aquest any fou contractat com a professor adjunt d’anglès del Windham College de Vermont i, el 1975, del Mount Holyoke College de Massachusetts, fins el 1980, en què es dedicà a escriure com a ocupació principal Les seves tres primeres novelles, Setting…

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

Vida i obra Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i a l’activisme periodístic, en oposició a la voluntat de la seva mare Balaguer s’havia proposat imposar-se com a escriptor i per a això desplegà una intensa i diversificada activitat com a professional de les lletres La mort de Jaume ↑ Tió i Noè , el 1844, el posà al capdavant del romanticisme liberal, que havia quedat desintegrat per transfuguisme cap al moderantisme i l’historicisme o per exili o trasllat a altres terres en imposar-se…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en tres parts, explica, a partir d’un narrador omniscient, la història de Joan i del seu fill, Joanet, que viuen aïllats, dedicats al cultiu de l’arròs La primera part se centra, seguint un ordre lineal, en la vida de Joan, que passa d’una creixent felicitat, motivada pel seu casament amb Roseta i el naixement del fill, a la tragèdia, a causa de la mort accidental de la muller, ofegada al riu En endavant, l’atenció recau en el trasbals psicològic del protagonista, que comença a calmar-se quan torna a ser conscient de la presència de Joanet Malgrat tot, la…

Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…