Resultats de la cerca
Es mostren 132400 resultats
fermentació
Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
Esteve Monegal i Prat
Dona que es pentina , d' Esteve Monegal i Prat
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor, assagista i industrial.
Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…
via fèrria
Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als trens molt…
imatge submarina
Susi Navarro, fotògrafa submarina que ha format part de la selecció catalana d’imatge submarina
FECDAS / Àlex Terricabris
Fotografia
Cinematografia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que inclou les modalitats de fotografia i vídeo submarí.
La fotografia submarina o fotosub consisteix a fotografiar el desenvolupament complet o parcial d’una immersió Es realitzen proves d’ambient, de fauna i de macrofotografia El vídeo submarí o videosub consisteix en la realització d’un audiovisual a través d’imatges de vídeo capturades durant una immersió També existeix l’especialitat de fotografia submarina en apnea, que es basa a fotografiar tantes espècies de peixos com sigui possible a pulmó lliure en un temps determinat El pioner de la fotografia subaquàtica fou el naturalista francès Louis Boutan al final del segle XIX, tot i que el 1856…
curses de muntanya
Una de les moltes curses de muntanya que se celebren a Catalunya és la Travessa Núria-Queralt
Xavier Capdevila
Curses de muntanya i d’orientació
Curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat.
Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…
Glàndules sudorípares
Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
Les mil i una nits
Manuscrit àrab que pertanyé a Antoine Galland i que fou utilitzat com a base per a la traducció de Les mil i una nits (1301-1400)
© Gallica, Bibliothèque Nationale de France
Recull de contes escrits en àrab.
Enquadrat sota un canemàs comú, a l’estil de les antigues colleccions orientals índies, sobretot, com el Mahābhārata o els Panchǎtantra , inclou narracions pròpies de la contística índia “El mercader i el geni”, iraniana “Qamar al-Zamān i la princesa Budūr”, de l’antic Egipte i, bé que en menor quantia, grega i hebrea conte de Šamasp i Šansah El reduït marc geogràfic en què es desenvolupa l’acció contrasta amb el gran nombre de personatges i esdeveniments que hi intervenen des d’històries del rei Salomó, dels reis de l’antiga Pèrsia i Mesopotàmia o d’Alexandre el Gran fins a les…
espeleologia
L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…
afer Galinsoga
Full volant que es repartí demanant el boicot a La Vanguardia
Història
Afer iniciat al juny del 1959 arran d’un incident provocat per l’aleshores director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, en protestar a l’església barcelonina de Sant Ildefons perquè hom predicava en català.
La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte Els partits polítics —llavors…
relleu
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven a l’antiga Atenes durant les festes panatenees, en honor d’Atenea Pòlies (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Escultura
Forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per altra part,…