Resultats de la cerca
Es mostren 4656 resultats
castell de Santa Coloma de Queralt
Castell
Antic castell i palau de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època renaixentista…
Unión del Pueblo Navarro
Política
Partit polític fundat el 1979 amb la voluntat de defensar els drets històrics de Navarra.
Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més…
hormona adrenocorticotròpica
Bioquímica
Una de les hormones segregades pel lòbul anterior de la hipòfisi.
Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid Segons les…
Castell de Vilalba dels Arcs
Art romànic
El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…
Santa Maria d’Ullastrell
Art romànic
Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través de les quals…
Josep Marín i Sospedra
Atletisme
Marxador i entrenador.
Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Ángeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, i quedà sempre entre els deu primers classificats, tant en la prova dels 20 km com en la dels 50 km La seva millor posició fou el quart lloc en la prova de 20 km a Seül Fou subcampió del món de 50 km 1983 i medalla de bronze en 20 km 1987 Així mateix, fou campió d’Europa de 20 km i subcampió de 50 km 1982, i participà en tres campionats europeus més Fou tretze vegades campió d’Espanya i setze vegades campió de Catalunya, i tingué els rècords estatals de 20 km i de 50 km tant en pista com…
,
Mamadou Tandja
Política
Polític i militar nigerí.
En les primeres eleccions democràtiques del país, el 1993, es presentà com a candidat del Moviment Nacional per a la Societat i el Desenvolupament MNSD, però quedà en l’oposició, davant Mahamane Ousmane L’any 1996, un cop d’estat posà fi al govern i a la vida d’Ousmane i foren convocades unes noves eleccions, que Tandja tornà a perdre Finalment guanyà els comicis del 1999 i esdevingué president, càrrec que renovà en les següents conteses electorals El maig del 2009, el projecte de convocar un referèndum que li permetés presentar-se a un tercer mandat fou rebutjat pel Tribunal…
Sant Mamet de Girul (Meranges)
Art romànic
La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard, pel testament…
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina