Resultats de la cerca

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…

Estudià música i cant a Nàpols i a la Scuola della Scala, a Milà Debutà el 1950 i ben aviat s’especialitzà en papers per a baix còmic, destacant sobretot en personatges rossinians Don Basilio, Don Magnifico, Mustafà, etc i mozartians Don Alfonso, Bartolo, etc, que interpretà sota les batutes més notables Actuà en teatres d’arreu del món Milà, Glyndebourne, Salzburg, Barcelona, Dallas, Londres, Nova York, etc, i intervingué en diverses produccions cinematogràfiques dirigides per JP Ponnelle, com ara Così fan tutte 1988 Com a director d’escena fou responsable d’una trentena de produccions…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb…

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…

Llicenciada en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, es diplomà en criminologia per la Universitat Complutense de Madrid 1983 Ingressà a la carrera judicial l’any 1985 Exercí com a jutgessa a Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  Magistrada especialista en dret contenciós administratiu, serví a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia a Sevilla 1991 i a l’Audiència Nacional 1994 També fou lletrada del Tribunal Constitucional d’Espanya 1993-2003 i, des del 2009, magistrada…

Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics…

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc…

De família no omeia, ‘Alī era senyor de Ceuta i de Tànger El partit eslau de Còrdova, capitanejat per Ḥayrān, l’atragué a fi de destronar el califa berber Sulaymān i de restaurar Hišām II, del qual pretenia ésser l’hereu Després de prendre Màlaga es dirigí a la capital, on entrà el 1016 Semblant-li segura la mort de Hišām II, es proclamà califa i instaurà un règim tolerant fins que una coalició, formada per Muǧāhid de Dénia, Hayrān, el rei de Saragossa i el comte Ramon Borrell de Barcelona, li suscità un nou adversari, ‘Abd al-Raḥān IV Fou finalment assassinat i el succeí el seu germà al-…

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats…