Resultats de la cerca

Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…

Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que viuen en els…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…

Definició És anomenada salpingitis la inflamació de les trompes de Fallopi, d’origen infecciós, que, si bé en molts casos causa pocs símptomes o només dolors abdominals i leucorrea, en d’altres casos —si no és diagnosticada i tractada oportunament— pot originar complicacions agudes molt greus o bé ésser causa d’esterilitat Els termes malaltia pèlvica inflamatòria i annexitis fan referència als trastorns inflamatoris que afecten el conjunt d’òrgans genitals femenins situats a l’interior de la pelvis, com les trompes uterines, l’úter i els ovaris, i a les estructures que s’hi relacionen, com el…

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

La femella és fosca i les sobrecaudals són de dimensions regulars Habita als boscs densos i humits de l’Amèrica Central, des del sud de Mèxic fins a Panamà, i actualment és molt escàs

En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives

Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida

Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…