Definició
És anomenada salpingitis la inflamació de les trompes de Fal·lopi, d’origen infecciós, que, si bé en molts casos causa pocs símptomes o només dolors abdominals i leucorrea, en d’altres casos —si no és diagnosticada i tractada oportunament— pot originar complicacions agudes molt greus o bé ésser causa d’esterilitat.
Els termes malaltia pèlvica inflamatòria i annexitis fan referència als trastorns inflamatoris que afecten el conjunt d’òrgans genitals femenins situats a l’interior de la pelvis, com les trompes uterines, l’úter i els ovaris, i a les estructures que s’hi relacionen, com el peritoneu. Tanmateix, però, aquests termes se solen emprar com a sinònim de la salpingitis, ja que la inflamació de les trompes uterines sol constituir el nucli central d’aquesta alteració.
Causes
Les salpingitis són causades per una proliferació de microorganismes en les parets de les trompes uterines. L’arribada de gèrmens es pot produir per mecanismes diferents, tot i que en general és deguda a una infecció genital ascendent, és a dir, produïda a conseqüència de l’entrada de gèrmens a través dels òrgans genitals externs i l’elevació posterior cap als òrgans genitals interns.
La infecció de les trompes també pot ésser deguda a una infecció puerperal, és a dir, produïda com a complicació d’un part o avortament, o bé per una infecció postoperatòria, causada per una intervenció quirúrgica. Tanmateix, però, aquests mecanismes d’infecció són cada vegada menys freqüents al nostre medi, gràcies a les condicions d’asèpsia que es tenen en parts, avortaments o intervencions quirúrgiques en general. Igualment, són molt més estranyes les infeccions de trompes degudes a d’altres mecanismes, com pot ésser la disseminació de gèrmens a través de la sang en el curs d’una malaltia infecciosa general, com per exemple l’escarlatina.
Els gèrmens que ocasionen salpingitis per via ascendent se solen transmetre per contacte sexual. Així, s’ha comprovat en diversos estudis que aquesta malaltia és gairebé inexistent en les dones que no mantenen relacions sexuals. La causa més freqüent de salpingitis en l’actualitat és la infecció per Neisseria gonorrhoeae, germen causant de la gonorrea o gonocòccia. Menys sovint, la malaltia és causada per una infecció deguda a gèrmens del gènere Chlamidia, i molt menys sovint encara per d’altres microorganismes, sobretot els causants de malalties de transmissió sexual.
Les infeccions genitals causades per aquests gèrmens no sempre originen una salpingitis, ja que en molts casos la malaltia queda limitada als òrgans genitals externs. Tanmateix, però, l’ascensió dels microorganismes als genitals és afavorida per diverses circumstàncies. Així, s’ha comprovat que les dutxes vaginals poden afavorir la pujada de gèrmens presents a la vagina a l’interior de l’úter, des d’on es poden estendre fàcilment a les trompes de Fal·lopi. Les mateixes annexitis precedents poden deixar lesions cicatricials en els òrgans genitals que afavoreixen el desenvolupament de noves infeccions als òrgans genitals interns.
També s’ha comprovat que la infecció de les trompes es produeix amb més freqüència durant el període menstrual que durant la resta del cicle, per causes diverses. Així, per exemple, en iniciar-se la menstruació es desprèn el tap de moc que fins aquest moment obstrueix el canal intern del coll uterí, de manera que augmenta la comunicació entre la vagina i l’interior de l’úter. A més, en aquesta fase del cicle, les restes de teixits desvitalitzats que hi ha a l’interior de l’úter constitueixen un medi on els microorganismes es poden desenvolupar amb més facilitat que en els teixits íntegres. D’altra banda, des de l’úter els gèrmens poden ésser transmesos a les trompes a través de la sang que reflueix de l’úter a les trompes durant la menstruació. Per motius desconeguts, la major incidència d’infeccions durant la menstruació es produeix especialment en les gonocòccies, mentre que les altres infeccions són igualment freqüents al llarg de tot el cicle. Hi ha alguns estudis que assenyalen que probablement podrien ésser degudes al fet que la progesterona, secretada pels ovaris durant la segona meitat del cicle, podria inhibir el desenvolupament dels gonococs, però no el d’altres gèrmens.
Un altre factor que afavoreix l’ascensió de les infeccions és la utilització de dispositius intrauterins o DIU, ja que s’ha comprovat que aquestes infeccions són més freqüents en les dones que utilitzen aquest sistema per a evitar l’embaràs que en les que empren d’altres mètodes, com les píndoles contraceptives. Probablement això és degut al fet que els microorganismes veuen afavorida llur ascensió a l’úter a través del filament del DIU que penja a l’interior de la vagina.
Manifestacions, evolució i complicacions
Les manifestacions de la salpingitis són molt variables en cada cas. En les primeres etapes, la infecció de les trompes passa sovint desapercebuda, ja que en més de la meitat dels casos no origina cap símptoma o solament algun de poc important.
La infecció dels genitals externs, que sol ésser el punt de partida de la salpingitis, pot originar els símptomes propis de la inflamació d’aquestes estructures, per bé que en alguns casos són tan poc rellevants que passen inadvertits. Quan prèviament s’ha presentat una vulvo-vaginitis simptomàtica, els símptomes de la salpingitis se solen manifestar entre una i tres setmanes després, fins i tot quan la mateixa vulvo-vaginitis es resol al cap de pocs dies. Tanmateix, però, en molts casos la infecció de les trompes es desenvolupa de manera insidiosa, i els símptomes no es manifesten fins al cap d’alguns mesos de la infecció inicial. És especialment freqüent que aquests símptomes es presentin just després de la menstruació per la disseminació de gèrmens que es pugui produir en aquest moment a través dels mecanismes esmentats.
La manifestació més habitual de la salpingitis és el dolor a la part baixa de l’abdomen. El dolor, d’una intensitat variable, se sol localitzar en ambdós costats, i és més o menys constant durant tot el dia, per bé que s’intensifica amb el moviment. En general es presenta igualment un cert grau de leucorrea o fluix vaginal, semblant al que es produeix en la vaginitis. D’altra banda, es poden manifestar també d’altres molèsties semblants a les provocades per les vaginitis, com per exemple trastorns urinaris com disúria, o dolor en orinar, i pol·laciúria, o necessitat d’orinar amb més freqüència del que és habitual. En alguns casos, si els símptomes es manifesten fora del període menstrual, pot esdevenir-se una hemorràgia uterina anormal. A més, és habitual que es produeixi un malestar general més o menys intens i en molts casos apareix febre, amb temperatura corporal no gaire elevada.
Si no s’hi efectua un tractament adequat, la salpingitis no se sol resoldre de manera espontània, sinó que la infecció tendeix a estendre’s i ocasiona complicacions. Així, per exemple, la infecció pot atènyer l’interior de l’úter i provocar una endometritis, o, més greu encara, pot afectar la membrana que cobreix els òrgans abdominals i causar una peritonitis. En molts casos aquesta extensió de la infecció és mínima i origina molt pocs símptomes, mentre que en altres ocasions origina notablement les manifestacions pròpies d’aquests trastorns.
També és possible que es formin abscessos tubaris, és a dir, acumulacions de pus —que es compon de gèrmens i restes de microorganismes i cèl·lules immunitàries—, a l’interior de les parets de les trompes. Igualment, si la trompa s’obstrueix, a l’interior es pot produir un embassament de pus, anomenat piosalpinge. En alguns casos, l’abscés o piosalpinge s’esquinça i el pus s’escampa. Donat cas que el pus s’evacuï cap a l’úter, no se solen presentar complicacions greus. Però és possible que el pus es dissemini per l’interior de l’abdomen, la qual cosa provoca una peritonitis aguda que es manifesta amb dolor intens, nàusees i vòmits i que, en definitiva, pot ocasionar un xoc que posi en perill la vida de la malalta. En aquests casos es produeix una urgència quirúrgica, ja que cal procedir a un tractament immediat per a evitar les complicacions mortals.
En alguns casos, sia després d’una fase aguda amb símptomes evidents o sia a causa d’una infecció que passa desapercebuda, es desenvolupa una salpingitis crònica. Sol ocasionar dolor al baix ventre d’una intensitat variable que habitualment s’intensifica amb el coit, l’exercici o la menstruació. També es poden presentar d’altres símptomes com ara dismenorrea, leucorrea i trastorns intestinals.
Encara que les complicacions esmentades no es presentin, després de les salpingitis no tractades solen quedar gèrmens localitzats a la trompa uterina que posteriorment poden originar noves salpingitis.
En general, les salpingitis repetides i les salpingitis cròniques arriben a causar lesions cicatricials en les trompes uterines com ara destrucció de la mucosa o adherències internes que obstrueixen la llum tubària. Aquestes lesions, si bé no causen molèsties manifestes, poden impedir la fecundació de l’òvul o, en tot cas, alterar la implantació normal de l’òvul fecundat. A causa d’aquests fets, la salpingitis és l’origen del 50% dels casos d’esterilitat i del 50% dels embarassos extrauterins.
Diagnosi
La diagnosi de la salpingitis es basa en els símptomes i en l’examen físic. En l’examen físic es pot observar que l’abdomen és dolorós a la palpació, i en efectuar un tacte vaginal s’observa que s’intensifica el dolor en desplaçar l’úter i que les trompes es troben engruixides.
Per tal de corroborar la diagnosi hom sol efectuar una anàlisi de sang per tal de determinar el nombre de cèl·lules immunitàries, que se sol trobar augmentat, i la velocitat de sedimentació globular, que se sol determinar característicament molt accelerada. S’efectua igualment un examen bacteriològic del fluix vaginal amb l’objectiu d’identificar el germen causant de la infecció i el tractament més adequat.
Quan els símptomes i l’examen físic no són prou significatius cal de vegades efectuar d’altres procediments diagnòstics, com ara ecografies o bé una laparoscòpia.
Tractament
El tractament de la salpingitis es basa en l’administració d’antibiòtics adequats per a combatre el germen causant en cada cas.
Alhora, s’adopten unes determinades mesures per a eliminar tots els possibles focus infecciosos i afavorir el guariment. Així, se sol retirar el DIU a les dones que en duen i hom aconsella d’evitar les relacions sexuals mentre els símptomes es mantenen. Fins i tot, durant els primers dies del tractament sol ésser convenient de fer repòs al llit per evitar que els genitals es moguin.
També se solen adoptar algunes mesures destinades a mitigar els símptomes o afavorir la resolució del trastorn. Així, el dolor provocat per la fase aguda d’aquesta malaltia es pot atenuar col·locant una bossa de gel damunt l’abdomen. En les infeccions cròniques, en canvi, és preferible l’aplicació d’escalfor per a estovar els focus infecciosos. També es poden administrar diversos medicaments, com ara corticosteroides o antiinflamatoris, per a reduir la inflamació i impedir que es formin adherències cicatricials.
Si es forma un abscés o una piosalpinge, cal practicar una intervenció per a evacuar el pus acumulat, que es realitza després d’haver efectuat un tractament antibiòtic per delimitar bé la infecció i evitar la disseminació de gèrmens en la mateixa intervenció. Tanmateix, però, donat cas que es produeixi un esquinçament de l’abscés i el pus es dissemini per la cavitat abdominal, cal practicar una intervenció quirúrgica d’urgència.