Resultats de la cerca

Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del benedictus o…

Formació i inicis Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L Sigg, que continuà amb Rosa M Kucharsky, la influència de la qual fou determinant en el seu decantament per la música El 1951, en una exposició de Dau al Set , conegué Joan Ponç i Bonet , Antoni Tàpies i Puig i Joan Brossa i Cuervo , amb els quals collaborà sovint especialment amb el darrer, amb qui mantindria una estreta relació al llarg de tota la vida i hi compartí una similar concepció de l’art Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre una trentena,…

Els laosians són l’ètnia principal del país, i la resta de la població és constituïda per les minories xinesa i annamita i els aborígens indoxinesos, situats a les zones muntanyoses La música dels laosians és exclusivament de tradició oral i és possible definir-ne les característiques principals fent referència a l’afinació del principal instrument utilitzat, l’orgue de boca kaen o khène , un instrument força freqüent en aquesta part d’Àsia L’octava és formada per set graus, separats per tons sencers i semitons, amb els quals s’obtenen dues escales pentatòniques anomenades lam i an nangsü La…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista…

Pertanyia a una família de músics, entre els quals hi havia Josep Nonó i Joan Nonó i Bach, el seu pare S'inicià en el món de la música i el cant a través del seu germà Joan, organista de l’església parroquial de Sant Joan Als vuit anys es traslladà a Barcelona, on guanyà, per concurs, una plaça de solista al cor de la catedral de Barcelona Obtingué del capítol una beca per a estudiar a Roma, on rebé classes de composició del mestre Severio Mercadante De retorn a Catalunya, treballà al davant d’una acadèmia, primer a Terrassa i després a Sabadell El 1845 ingressà a l’exèrcit, on molt aviat…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en…