Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Capítols de l’obra de dues capelles de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Data 8 de desembre de 1483 Els paers de la vila, els obrers de l’església de Santa Maria i altres ciutadans encomanen al mestre de cases cerverí Joan Barrufet, a canvi d’una remuneració de dues-centes lliures barceloneses, l’obra de dues noves capelles dedicades a l’Àngel Custodi i a sant Jordi Dia vuit del mes de desembre, en l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents vuitanta-tres “En nom de nostre senyor Déu sia e de la umil Verge Maria, mare sua, amén Capítols fets, fermats, pactats e jurats per e entre los honorables n’Anthoni Comalada, Vicent Sanaüga, Berenguer Gaçó e Anthoni…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
Arnau Bargués i els seus escultors
Art gòtic
Aspecte que tenia abans de la seva mutilació al segle XIX la façana gòtica de la casa de la Ciutat de Barcelona, feta per l’arquitecte Arnau Bargués i el seu taller entre el 1399 i el 1402 Gravat aparegut en el llibre Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón 1860-63, de Víctor Balaguer Biblioteca de Catalunya Arnau Bargués, conegut a través de la documentació catalana des del 1374 fins al 1413, desenvolupà una importantíssima activitat com a arquitecte durant els regnats de Joan I i Martí l’Humà La seva trajectòria professional fou totalment coincident amb la de Pere Sanglada, el gran…
Abril 2014
Dimarts 1 Tsunami de gran magnitud a Xile Un terratrèmol de 8,2 graus en l’escala de Richter a la zona costanera d’Iquique, al nord de Xile, provoca un tsunami que causa cinc morts, grans destrosses i l’evacuació de centenars de milers de persones L’epicentre se situa a uns 100 quilòmetres mar endins i provoca unes onades de més de 2 m, tot i que els tremolors també tenen lloc terra endins La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, declara zona catastròfica aquesta part del país És el terratrèmol més greu que ha patit Xile des del 2010 El 3 d’abril té lloc, al sud d’Iquique, la rèplica més…
El paisatge vegetal a les illes de Mallorca i de Cabrera (territori mallorquí)
El territori mallorquí és constituït per les illes de Mallorca i de Cabrera, i encara per d’altres petites illes i illots immediats Constitueix la part medullar i més extensa de l’arxipèlag balear, el gruix del conjunt gimnèsic Per raons de substrat, i en part també de bioclima general, no ofereix la diversitat de Menorca Per contra, la més gran superfície total i les possibilitats que es deriven d’un relleu incomparablement més vigorós incrementen la riquesa florística i, subsegüentment, les valors i varietat del paisatge vegetal Fisiografia La Serra de Tramuntana, o simplement la Serra, és…
els Ports

Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
mallorquinisme
Història
Moviment l’objectiu del qual és el reconeixement de la personalitat política de Mallorca o de les Illes Balears en el procés integrador dels Països Catalans propugnat pel catalanisme.
Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…
Renau

Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç,…
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina