Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Santa Eulàlia de l’Ametlla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…
Sant Pere de Vilabella
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilabella s’ha de cercar en el document de donació de la torre de Moja i del castell d’Albinyana a Sant Cugat del Vallès de l’any 1011 Entre les afrontacions del terme del castell d’Albinyana hom anomena la villa que vocant Abella L’any 1217 se signà una concòrdia entre Ramon Company i la seva muller Sança, d’una part, i Guillema de Castellvell, de l’altra, per tal de posar fi a les discòrdies que s’havien produït sobre una parellada de terra que es trobava al terme del castell de Castellví de la Marca, a la parròquia de Sant Pere de Vilabella, al…
Sant Pere de Vilella (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’esment més antic del lloc de Vilella és del 920, en la donació que els habitants de Baén feren a favor del comte Ramon, de tots els seus alous Entre els límits d’aquests s’esmenta el coll de Vilella En el darrer quart del segle XI, en l’inventari de terres del terme de Balestui que formen l’alou del monestir de Gerri en aquesta vila, és diu “ que sunt ad ipsa Vilella ubi fuit primitus ipsa villa ” de Balestui Vilella es mantenia dins l’òrbita del monestir, però l’any 1144 fou recuperat pel comte Artau III, qui cinc anys més tard, el 1149, en la consagració de l’església del…
Josep de Calassanç Serra i Ràfols
Arqueologia
Arqueòleg.
De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i excavacions…
Josep Pons i Girbau
Cinematografia
Fotògraf i director.
Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar Abadal, Los…
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del…
Santa Maria de Fornons (Beranui)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de la conca absidal, ple d’enderrocs dels seus murs Arxiu Gavín El despoblat de Fornons es localitza al sud-oest de Biasques, a l’altra banda del barranc, en uns replans situats al peu del tossal del Cis Les ruïnes de l’església es troben un xic amagades pels arbres, però destaquen damunt el monticle Mapa 32-10 213 Situació 31TCG001902 L’itinerari per a arribar al lloc parteix del km 20 de la carretera de l’Isàvena, on hi ha el brancal indicat que mena a Biasques d’Ovarra Des d’aquesta caseria surt un camí que creua el barranc i en la direcció esmentada porta a…
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina