Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Georges Jouatte
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un cantant assidu…
Wolfgang Windgassen
Música
Tenor alemany d’origen suís.
Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i el 1966- i al Metropolitan…
Nan Merriman
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano nord-americana Katherine Ann Merriman.
Estudià cant a Los Angeles amb A Bassian El 1940 formà part de la companyia de Laurence Olivier i Vivien Leigh, tot interpretant les parts cantades d’un muntatge sobre Romeu i Julieta , de W Shakespeare El 1942 debutà a l’Òpera de Cincinnati amb el paper de la Cega La Gioconda Després d’haver guanyat un concurs convocat per l’emissora NBC, fou contractada per a enregistrar òperes de ChW Gluck i G Verdi sota la direcció d’A Toscanini Els anys 1953, 1955 i 1959 interpretà el paper de Dorabella Così fan tutte al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, paper que repetí a la…
pluriarc

Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una mena de didal o…
guimbarda

Guimbarda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument idiòfon.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes, originàries del…
Percussions de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana de percussionistes.
Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un grup dels…
Escola Napolitana
Música
Denominació aplicada a l’estil operístic emprat pels compositors nascuts o formats a Nàpols en el període comprès entre el final del segle XVII i el 1770 aproximadament.
Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…
Schnitger
Música
Família d’orgueners alemanys.
Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha perdurat…
Isis
Música
Divinitat egípcia.
Germana i esposa d’Osiris, ressuscità el seu espòs, que havia estat assassinat, i en tingué un fill, Horus El seu culte arribà a Grècia durant el període hellenístic, a Itàlia cap al segle I aC, i també al centre i el nord d’Europa Fou Luci Apuleu, al segle I dC, qui parlà del paper de la música en el culte a Isis Aquest pensador llatí descriu un cor cantant himnes acompanyat de la tíbia, la siringa i altres aeròfons Algunes restes arqueològiques testimonien la presència de címbals, tambors i fins i tot trompetes en el culte a Isis a Roma Les fonts literàries també parlen del sistre sistrum…
superterra
Astronomia
Planeta extrasolar amb una massa entre una, deu o, segons altres criteris, catorze vegades superior a la de la Terra i, per tant, inferior a les masses d’Urà o de Neptú.
El terme superterra fa referència en principi només a la massa del planeta, i no a la composició, l’atmosfera, la temperatura, la zona d’habitabilitat ni altres propietats Tot i això, a l’hora de classificar nous exoplanetes dins d’aquest grup, els astrònoms han posat èmfasi en la superfície rocosa, la presència d’oceans i altres característiques que podrien permetre la presència de vida Les primeres superterres conegudes foren dos planetes extrasolars que orbitaven el púlsar PSR B1257+12, descobertes el 1992 Les primeres superterres descobertes en la zona d’habitabilitat foren dos planetes…