Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Restrenyiment
Patologia humana
És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El restrenyiment pot…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en…
Lluís de Bonnefoy
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la…
Francesc Pasqual de Panno
Historiografia catalana
Dietarista, doctor en drets i noble.
Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de Salamanca i Alcalá…
Oliba

Estàtua de l’abat Oliba a Montserrat
© Lluís Prats
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Bisbe, comte, abat i impulsor de la cultura catalana incipient.
Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’…
,
Gaspar Munar i Oliver
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
El 1916 ingressà en la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1922 fou ordenat de prevere Fou professor de teologia moral del Seminari Conciliar de Sant Pere durant més de trenta anys Elegit vicari general d’aquesta congregació el 1933, entre el 1939 i el 1963 hi ocupà el càrrec de superior general Fou vicari episcopal i organitzà l’escola Mater Amabilis per a la formació de religioses Destacat predicador i conferenciant, formà la Biblioteca Balear del monestir de la Real Director de la revista Lluc ,collaborà en altres publicacions, com Reinarán i Bolletí de la Societat…
Vicent Marés i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Fill de llauradors benestants, ingressà al Seminari de Sogorb i es doctorà en sagrada teologia Fou beneficiat de la parròquia de Sant Pere i Sant Nicolau de València des del 1650 fins al 1661, any en què prengué possessió de la rectoria del seu poble natal Posterioment ocupà importants càrrecs al bisbat de Sogorb, entre d’altres el de notari apostòlic, examinador sinodal, oficial de la Inquisició i visitador general de la diòcesi sogorbina És autor del llibre La Fénix Troyana epitome de varias y selectas historias, assi divinas como humanas, breve resumen de la…
Raimon Galí i Herrera
Historiografia catalana
Escriptor, antropòleg i polític.
Fill d’Alexandre Galí La seva participació en la Guerra Civil Espanyola com a oficial format a l’Escola de Guerra de la Generalitat marcà profundament la seva trajectòria intellectual i política posterior El 1939 s’exilià a Mèxic, on fundà la revista Quaderns de l’Exili i amplià estudis d’arqueologia i antropologia En retornar a Catalunya el 1948, prenent com a grans referents teòrics Charles Péguy i Antoine de Saint-Exupéry, impulsà el moviment CC Crist Catalunya, de gran transcendència en la renovació del catalanisme polític de postguerra Recollí aquesta experiència en Recalada 1948-1962…
vals
Música
Dansa de metre ternari simple (quasi sempre 3/4), popular des del final del segle XVIII i sobretot durant el XIX, que es balla en parella segons un moviment de gir i translació.
Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…