Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
Bahrain 2017
Estat
La limitació dels drets civils i polítics al país va ser una constant al llarg de l’any Al gener, el diari Al-Was at , vinculat a l’oposició, va ser suspès durant tres dies per les autoritats sota l’acusació de publicar informacions considerades una amenaça per a la seguretat nacional El mateix mes, les autoritats van ordenar l’execució de tres activistes xiïtes acusats de matar tres policies en un atemptat el 2014 van ser les primeres execucions en els darrers sis anys Al març, l’Assemblea Nacional va aprovar una esmena constitucional per a permetre que els civils poguessin ser jutjats per…
Emirats Àrabs Units 2017
Estat
Les relacions bilaterals dels Emirats Àrabs Units amb l’Aràbia Saudita es van intensificar al llarg de l’any a fi d’assolir més integració econòmica i militar entre els dos països a la foto, el primer ministre i ministre de l’Interior dels Emirats, el general Saïf bin Zayed Al Nahyan © United Arab Emirates Ministry of Foreign Affairs - International Cooperation El país va continuar amb mesures econòmiques i financeres per a enfortir la seva posició en les finances internacionals Al gener, el Govern va fusionar la Mubadala Development Company amb la Petroleum Investment Company, i…
Unifred I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~920-~950), dit també Bernat, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.
Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…
música de Jordània
Música
Música desenvolupada a Jordània.
Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946 L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà 1949 i formar el país que es denomina Jordània L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà Des de llavors,…
Hussein I de Jordània

Hussein I de Jordània (1997)
Història
Rei haiximita de Jordània.
Fill i successor de Ṭalāl I des del 1953, impulsà una política de desenvolupament econòmic i rebé el suport d’Occident especialment de la Gran Bretanya i els EUA Tanmateix, l’establiment d’un gran nombre de palestins a Jordània, que acabaren constituint la majoria de la població enfront de la minoria autòctona dels beduïns, i les pressions dels estats àrabs més antioccidentals l’obligaren sovint a adoptar posicions d’un difícil equilibri Així, el 1956 feu dimitir el britànic John Baggot Glubb com a cap de les forces armades jordanes i, després d’un efímer intent d’unió amb l’Iraq febrer-agost…
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
Ābādān
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān, a l’illa d’Ābādān, al delta comú del Kārūn i el Shaṭṭ al-‘Arab, prop del golf Pèrsic.
L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport
Destur
Política
Partit polític de Tunísia fundat el 1914 pel xeic al-Ṯa‘ālibī per reivindicar la fi del protectorat francès i l’elaboració d’una constitució (en àrab dustūr).
Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels segles IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del segle X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al segle XI, i n'hi ha esment del segle X al XII
El marc històric (segles VIII-X)
L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina