Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
European Launcher Development Organization
Aeronàutica
Nom anglès d’una organització d’astronàutica creada l’any 1962, que incloïa estats europeus i Austràlia (que cedia la base de llançament) i que estudiava la realització del coet ‘‘Europa’’.
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les formacions esclerofil·les
Des d’un punt de vista general, es pot dir que a totes les mediterrànies hi ha una mena o una altra d’àrees protegides Sobre una àrea total del bioma d’aproximadament 1,02 milions de km 2 , la superfície de les zones protegides és de prop de 13 milions d’hectàrees, és a dir, l’1,3% de l’àrea total La interacció prolongada i ininterrompuda entre els humans i l’entorn que s’ha donat a la conca mediterrània fa que es trobin en aquest territori algunes de les zones protegides més antigues del món Boscos protegits i sagrats estan documentats des d’època romana, i d’ençà de l’edat mitjana han…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
Shinzō Abe

Shinzō Abe (2017)
(CC BY 2.0) Joseph F. Dunford
Política
Polític japonès.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…
Kiribati

Dansa típica de Kiribati
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat insular d’Oceania, al cor de l’oceà Pacífic, estès per una àrea d’uns 3.870 km d’E a W i d’uns 2. 050 km de N a S, i limitat per Nauru a l’W i Tuvalu i Tokelau al S; la capital és Bairiki.
El territori de Kiribati és format per 34 illes i illots, agrupats en diversos arxipèlags illes Gilbert, Line, Phoenix i Banaba antiga illa Ocean El clima és equatorial o tropical La major part de les illes és coberta de palmeres cocoteres, les quals proporcionen l’únic producte agrícola exportable en la forma de copra La resta de l’agricultura és de subsistència, mentre que la pesca té una certa importància Els fosfats de Banaba foren el principal recurs econòmic de les illes 80% de les exportacions, però el 1979 cessà llur producció a causa de l’exhauriment del guano d’on eren extrets La…
matrícula

Automòbil amb la placa de matrícula de Bulgària
Transports
Placa d’identificació estatal fixada en un vehicle de tracció pròpia.
Hi consta sempre un número número de matrícula, al qual hom afegeix altres números, sigles o símbols indicatius de l’estat, la localitat, la divisió administrativa, etc Codis internacionals de matriculació de vehicles estats i territoris A Àustria AFG Afganistan AG Antigua i Barbuda AL Albània AM Armènia AND Andorra ANG Angola ARU Aruba AUS Austràlia AXA Anguilla AZ Azerbaidjan B Bèlgica BD Bangladesh BDS Barbados BF Burkina Faso BG Bulgària BHT Bhutan BIH Bòsnia i Herzegovina BOL Bolívia BR Brasil BRN Bahrain BRU Brunei BS Bahames BU Burundi BVI illes Verges Britàniques BW Botswana BY…
COMSA-EMTE
Economia
Empresa d’instal·lació i desenvolupament d’infraestructures de transports, comunicacions i serveis públics, creada l’any 2009 arran de la integració de les empreses COMSA i EMTE.
COMSA COMSA fou fundada l’any 1891 a Reus per Josep Miarnau i Navàs, operari del ferrocarril que establí Construccions Miarnau, una petita empresa de material ferroviari, que els primers anys se centrà en tasques de manteniment i renovació de la xarxa de vies i d’estacions Els anys trenta establí la seu a Barcelona, i el 1934 esdevingué societat anònima Fills de Josep Miarnau Navàs, SA La dècada de 1940 diversificà les seves activitats vers altres branques de l’enginyeria civil com ara carreteres, ponts, etc El 1964 modificà novament el nom pel de Construccions Miarnau Societat Anònima COMSA…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina