Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Gammagrafia renal
Patologia humana
La gammagrafia renal és un mètode d’examen basat en l’ús de radioisòtops o isòtops radioactius, que consisteix en la representació gràfica de la intensitat amb què els ronyons capten i eliminen una substància radioactiva prèviament administrada Per a efectuar una gammagrafia s’administra una substància que emet radiacions gamma, o radioisòtop , i amb un dispositiu captador d’aquest tipus de radiacions, o gammacambra , es detecta la quantitat d’irradiació emesa per cada zona dels ronyons La gammacambra està connectada a un ordinador que interpreta els mesuraments efectuats i representa en un…
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Joan Baptista Sanz i Galí
Historiografia catalana
Advocat i cronista.
Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…
Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982, Documental, 100 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ ICC Joan Anton González / Serveis de Cultura Popular Fundació Cultural Maria Rosa Fusté, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JFeliu, Josep Maria López i Llaví, Miquel Porter i Moix FOTOGRAFIA Llorenç Soler Eastmancolor, normal, Milton Stefant vistes aèries MUNTATGE Josep María Aragonès MÚSICA Joan Pineda SO Quim Sota INTERPRETACIÓ Narradors Arseni Corsellas, Jesús Ferrer Dobladors Josep Maria Angelat, Joan Borràs, Vicenç Domènech, Felip Peña, Claudi Garcia, Juan Manuel Soriano, Josep Torrents, Antonio de Vicente ESTRENA Barcelona, 09091982 Sinopsi Tal com indica el…
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Educació
Escriptora i professora.
Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià…
,
Gioacchino Rossini
Música
Compositor italià.
Fill d’un músic municipal i una cantant mediocre, es formà a Bolonya amb SMattei, amb el qual conegué l’obra de Haydn i Mozart, que l’influïren hom li retragué sovint un estil germanitzant Dedicat al teatre, debutà amb la farsa La cambiale di matrimonio 1810 ben acollida, escriví òperes bufes L’inganno felice , 1812 La scala di seta , 1812 que li donaren nom el mateix any estrenà ja al Teatro alla Scala de Milà La pietra del paragone i el 1813 consolidà la seva fama amb Tancredi , òpera seriosa, i les bufes Il signor Bruschino i L’Italiana in Algeri Hi emprà recursos còmics de l’escola…
Simó Gómez i Polo
Pintura
Pintor.
Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus…
Les irreals omegues
Literatura catalana
Llibre de J.V. Foix que recull tretze poemes escrits des del 1922 i publicat l’any 1949.
Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament…
Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Un lloc entre els morts (1967), de Maria Aurèlia Capmany.
La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina