Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Santa Margarida (les Planes d’Hostoles)
Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…
Sant Miquel de Montblanc
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu recinte murat de…
Santa Maria de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…
Sant Esteve de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret (Lladorre)
Art romànic
Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part havia de…
Boscarla mostatxuda
Àrea de distribució de la boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogom als Països Catalans Maber, original dels autors La boscarla mostatxuda es troba durant tot l’any als Països Catalans, nia localment als aiguamolls del litoral, des del Rosselló fins al Baix Vinalopó, i també a Mallorca i Menorca Aquesta darrera illa sembla haver estat colonitzada recentment, car no hi havia dades anteriors al 1980, i la seva cria es va provar definitivament el 1984 Tot i que es considera un ocell sedentari, almenys algunes poblacions realitzen moviments dispersius després de la cria per…
Piula gola-roja
Nombre d’observacions de piula gola roja Anthus cervinus realitzades als Països Catalans, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies És manifest un pas primaveral molt compactat entre les dues darreres desenes d’abril i la primera de maig, i una presència minsa, gairebé simbòlica, en el pas de tardor SFFB/Román Montull, original dels autors La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que aquest ocell és…
Erika Villaécija i Garcia

Erika Villaécija i Garcia
© Real Federación Española de Natación
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves En piscina, fins el 2012 havia guanyat vint-i-…
,
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina