Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
entatxonar
Gastronomia
Fer talls i forats a la carn que s’ha de rostir i omplir-los de tallets de cansalada i altres ingredients per a fer-la més saborosa.
tapa plana
Alimentació
Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre el cap de mort i el tall rodó de la cuixa.
bistec rus
Gastronomia
Massa de carn picolada, normalment barrejada amb ou i assaonada amb all, ceba, julivert, etc, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa.
sobrassada
Sobrassada de Mallorca
Alimentació
Embotit cru, tou, vermell, fet amb pasta de carn de porc (i eventualment de boví), cansalada i greix de porc, adobat amb sal, pebre vermell i altres espècies.
La barreja madura abans d’omplir-ne el budell i dessecar-se És típic de les Illes Balears i Pitiüses
camallot
Alimentació
Embotit elaborat farcint la cotna de porc i, per extensió, altres parts de l’animal (especialment, coll), amb carn magra, sang i espècies, tot cuit a la caldera.
russulàcies
Micologia
Família d’asterosporals integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la carn granelluda, mai fibrosa, i amb les espores de colors clars i amb ornamentacions amilàcies.
Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea cualbra vinera…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
call
El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…