Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
Ignasi Barraquer i Barraquer

Ignasi Barraquer
Família Barraquer
Oftalmologia
Oftalmòleg, fill i deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un…
Hisao Tanabe
Música
Musicòleg japonès.
Estudià violí a l’Escola de Música de Tòquio 1903 i composició amb Noël Peri Més tard estudià física 1904-07 i acústica 1907-10 a la Universitat de Tòquio Compaginà la formació universitària amb els estudis de música i dansa japonesa amb Shohei Tanaka Fou professor d’acústica, història de la música i teoria en diversos centres docents i universitats com la Kokugakuin 1923, la de Tòquio 1930 i la Waseda 1947 Estudià la música de cort coreana 1921 i visità Formosa i les illes Ryukyu 1922, el nord de la Xina 1923 i les illes del Pacífic 1934 Presidí la Societat per la Recerca de…
Robert Murrell Stevenson
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià musicologia, piano i composició en diferents centres, com ara la Juilliard School de Nova York i les universitats de Texas a El Paso, Yale, Rochester i Harvard Fou professor a la Universitat de Texas 1941-43, 1946, al Westminster Choir College a Nova Jersey 1946-49 i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles 1949-90 Dedicà gran part dels seus esforços a estudiar la música a la Península Ibèrica i també a l’Amèrica precolonial i postcolonial, temes sobre els quals publicà nombroses obres Descobrí documents essencials per a la reconstrucció de la història de la música a…
George Perle
Música
Compositor i teòric nord-americà.
Estudià a la Universitat de Nova York, on es graduà els anys quaranta Es dedicà a la docència, que exercí en diversos centres universitaris, com ara la Universitat de Louisville 1949-57 i la Universitat de Califòrnia 1957-61, i fou professor convidat a la Universitat de Yale, a la de Nova York i a la de Pennsilvània Des de la dècada de 1930 se sentí atret per la música i el pensament d’A Schönberg, A Berg —l’obra del qual estudià a fons, fins a esdevenir-ne una autoritat— i A Webern Feu una interpretació molt personal del dodecatonisme, a partir del qual desenvolupà el seu propi sistema…
Heinrich Sutermeister
Música
Compositor suís.
Estudià història de la música amb K Nef a la Universitat de Basilea i composició amb A Honegger a París, i fou deixeble de W Courvoisier, H Röhr i C Orff a Munic Com a compositor, es dedicà sobretot a la música escènica òperes, ballets i música incidental Fou reconegut essencialment com a autor d’òperes, escrites majoritàriament per a la ràdio i la televisió, amb un estil que fusiona el llenguatge verdià i el colossalisme d’Orff Exercí la docència en diferents centres europeus d’ensenyament musical, com ara la Hannover Hochschule für Musik 1963-75 El 1967 li fou concedit el Prix…
Gabriel Secall i Güell
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…
Maria Àngels Sarroca
Música
Soprano.
Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata…
Fritz Steinbach
Música
Director d’orquestra alemany.
Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica…
Frédérique Fontanarosa
Música
Pianista francesa.
Filla dels pintors francesos Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en aquest mateix…
Patronat de l’Obrer
Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors fundada a Barcelona el 1879, sota el mecenatge del marquès de Comillas.
Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de collocació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc , amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc El Patronat Obrer de Barcelona edità El Obrero Católico 1884 i El Patronato del Obrero a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892 Fou un organisme en un cert sentit parallel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent A Mallorca un Patronat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina