Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
notosaures
Paleontologia
Grup de rèptils aquàtics del Triàsic, adaptats a la vida marina.
El gènere que dóna nom al grup, Nothosaurus , podia arribar als 3 m de llargària d’altres, com Lariosaurus , trobat a les calcàries del Montsec, no arribaven als 80 cm Al final del Triàsic foren substituïts per un altre grup relacionat amb ells, els plesiosaures
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
trupial
Ornitologia
Nom donat als ocells pertanyents als gèneres Trupialis i Icterus, de la família dels ictèrids, de l’ordre dels passeriformes
.
El trupial comú Icterus icterus , de 24 cm, és negrenc blavós, amb el coll, el pit, les parts inferiors i el carpó ataronjats, i una grossa taca blanca a cada ala Habita a Colòmbia i Veneçuela, i és força apreciat com a ocell de gàbia
esglaó
Construcció i obres públiques
Cadascun dels plans en què es descompon un ram d’escala i que hom trepitja en pujar-la o baixar-la.
L’esglaó és constituït per una part horitzontal, o estesa , i una part vertical, o davant En una escala de trànsit còmode, la suma de l’amplada de l’estesa i el doble de l’alçada del davant ha d’ésser d’uns 63 cm
adiposi dolorosa
Patologia humana
Procés caracteritzat per l’aparició de crisis de dolor, espontani o sota pressió, al nivell del teixit adipós subcutani de les extremitats i ocasionalment del tronc.
Afecta sempre àrees reduïdes de 0,5 a 5 cm, però mai la cara És més freqüent en obesos, especialment en dones menopàusiques, que es queixen d'astènia Sovint associada a trastorns mentals, s’anomena també adiposàlgia i no té un tractament completament efectiu
llapis
Farmàcia
Forma farmacèutica cilíndrica, obtinguda per fusió o per malaxació, amb formació de cilindres i dessecació.
Tenen un diàmetre de 3 o 4 mm i una llargada entre 3 i 6 cm Segons el tipus de llapis, són emprats per simple contacte o bé introduint-los a les cavitats fisiològiques en aquest darrer cas reben el nom de candeletes o bugies
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
La Lira Española
Música
Revista musical en llengua castellana, de periodicitat setmanal, publicada a Barcelona a partir del 18 d’octubre de 1846.
Era continuació d'"El Barcino Musical", amb el mateix director musical, Antoni Passarell, i director literari, Víctor Balaguer Tenia un format de 26,5 18 cm, i constava de quatre pàgines de text i sis pàgines de música impresa No tingué una durada gaire prolongada
cama llarga
Cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
Torre de Ca l’Amell de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació de planta circular adossada a una masia ECSA - J Bolòs Torre situada al costat d’una casa del segle XV o XVI, a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens Mapa 36-17448 Situació 31TDF059675 Cal seguir el mateix camí que per anar a la Torre de Campdàsens JBM Història Aquesta construcció, adossada a una masia, podria haver estat originàriament una torre de defensa medieval, la qual era inclosa dins l’antiga quadra de Campdàsens La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la costa amb …