La guineu (Vulpes vulpes) és de grandària mitjana (no arriba als 90 cm entre el cap i el cos) i té un pes màxim de 9 kg. Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos. La pupil·la dels ulls és oval.
Marta Dòria
La guineu és un cànid de grandària mitjana. La longitud del cos (cap inclós) és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm; el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més. Els mascles són una mica més grans que les femelles. El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, la qual cosa dóna a la seva capa un valor comercial; el ventre i l’extrem de la cua solen ser blancs. De tota manera, hi ha moltes variacions de color a les guineus.
És freqüent, almenys localment, el tipus denominat «carboner», amb el ventre, cara interna de les potes i extrem de la cua negres. La selecció artificial a les granges pelleteres ha produït, d’altra banda, nombroses varietats que no existeixen, o que són molt rares, a la naturalesa. Les mudes anuals de pèl són molt patents.
Biologia
Dieta de la guineu (Vulpes vulpes) al massís del Montseny, expressada en percentatge de biomassa.
Josep Manuel Melo, original de Jordi Fiuiz Olmo i Glòria Jordán.
És una espècie ubiqua, capaç d’explotar tota mena d’hàbitats. Assoleix les seves densitats més grans entorn dels nuclis habitats i no dubta a entrar a les ciutats, on treu profit de les escombraries i d’altres productes de l’activitat humana. L’home, que elimina els predadors de la guineu i li proporciona aliment gairebé il·limitat (abocadors, càmpings, deixalles d’escorxadors, etc.), és el responsable principal de la recent explosió demogràfica de l’espècie a gran part del món. Molt adaptable, consumeix des de mamífers de grandària mitjana fins a peixos, invertebrats i fruits, i no rebutja la carronya ni, com ja hem dit, les deixalles que troba en abocadors d’escombraries. Les poblacions silvestres tendeixen a consumir conills a les àrees mediterrànies i arvicòlids a les d’influència atlàntica. De tota manera, la majoria de poblacions actuals dels Països Catalans es nodreixen d’aliments derivats directament de l’activitat humana.
El zel es produeix entre el gener i el febrer. Després d’uns 50 dies de gestació, neixen de tres a set nadissos, que obren els ulls a les dues setmanes de vida. L’alletament dura un mes i mig i s’independitzen a la tardor.
Per bé que les guineus són fonamentalment crepusculars i nocturnes, no és rar de veure-les durant el dia, especialment si plovisqueja o si el cel és cobert. La seva organització social i les dimensions de les seves àrees d’activitat són molt variables i són condicionades, sobretot, per l’abundància i la distribució de l’aliment. Quan hi ha molt menjar disponible, viuen en grups socials en què predominen les femelles, només una de les quals —habitualment— es reprodueix. La dispersió de l’aliment condiciona, d’altra banda, les dimensions de l’àrea d’activitat, que acostuma a oscil·lar al voltant d’1 km2. Els límits del territori i l’estat fisiològic —especialment en relació amb la reproducció— es comuniquen d’uns congéneres a altres per mitjà de senyals olfactius, tant a base d’orina i excrements com de secrecions de diverses glàndules, entre les quals són ben conegudes les interdigitals i la glàndula o òrgan violeta, situat al dors de la base de la cua. A més de l’olfacte, tenen molt bona oïda i relativa bona vista. Excaven els seus caus a la terra, encara que és frequent que utilitzin, de vegades engrandint-los, els abandonats per altres animals, com teixons i conills; també és habitual que utilitzin coves naturals i construccions humanes abandonades.
Corologia
Àrea de distribució de la guineu (Vulpes vulpes) als Països Catalans.
Maber, original dels autors i de Juan Jiménez i Vicente Urios.
Ocupa tota la regió holàrtica, inclòs el N d’Àfrica, i s’estén, fins i tot, per una part del SE asiàtic. Es troba a tota la península Ibèrica, però no a les illes Balears. Altitudinalment, és present a tots els nivells, des de la vora de la mar fins als cims més alts (a l’Aneto, de 3404 m, les guineus van a alimentar-se de les deixalles abandonades pels excursionistes).