Resultats de la cerca
Es mostren 39314 resultats
collada de l’Estany

Vista de les valls d'Odèn i solana del Tossal de Cambrils des de la collada de l'Estany (Fígols i Alinyà).
© Isidre Suñé
Collada
Collada dels municipis de Fígols i Alinyà (Alt Urgell) i Odèn (Solsonès).
És el punt més baix 1 776 m de la serra de Campelles Prop hi ha l' Estany de Pratmajor , que dona nom a la collada
Bibliothèque Nationale de France
Biblioteca pública, amb seu a París, que forma part de la institució anomenada Réunion des Bibliothèques Nationales.
La Bibliothèque Nationale de France inclou diverses biblioteques i institucions i és dividida en diferents seccions entrades, impresos, periòdics, mapes, illustracions, numismàtica i música En foren l’origen les colleccions dels reis de França, sobretot en la biblioteca installada primer a Blois i després a Fontainebleau per Francesc I, i traslladada durant el regnat de Carles X a París, on tingué la seu fins a la darrera dècada del segle XX, a l’antic palau Mazarin i en altres edificis del segle XVII, adaptats entre el 1854 i el 1875 Lluís XIV i Colbert n'augmentaren extraordinàriament el…
Societat Catalana d’Estudis Numismàtics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans fundada el 1979 i presidida per Leandre Villaronga (1979-96) i Miquel Crusafont (des del 1996).
S'ha encarregat de l’organització de tres simposis a Barcelona 1979, 1980 i 1985 i publica monografies des del 1988, la collecció Història de la moneda catalana 3 volums entre 1990 i 1999 i l’anuari Acta Numismàtica fundada el 1971
Fira del Llibre de Frankfurt

Exposició històrica de la indústria editorial catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007
© Institut Ramon Llull / Nicola Meske
Fira dedicada al sector del llibre celebrada anualment al mes d’octubre a la ciutat alemanya de Frankfurt del Main des del 1949.
Té l’origen més remot en la fira medieval que se celebrava a la mateixa ciutat fins el s XVII, i que posteriorment passà a Leipzig fins que, després de la Segona Guerra Mundial, passà novament a Frankfurt El seu abast és internacional i és la primera en el seu gènere A més d’un centre expositor de les novetats de la indústria i del catàleg de les editorials que hi prenen part, és un dels mercats més importants en l’adquisició de drets per a traduccions i altres tipus de transaccions Parallelament, hi tenen lloc un gran nombre d’exposicions, fòrums i colloquis literaris i culturals en general…
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les projeccions…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses…
bandúrria

Bandúrria valenciana del 1920
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Cursa del Llop
Altres esports
Competició poliesportiva de resistència que es disputa anualment en diferents indrets de les Terres de l’Ebre des del 2004.
Enric Colomé, el seu fundador, en dirigeix l’organització des de l’Associació Cultural i Esportiva Cursa del Llop Iltirca Es disputa en dues jornades consecutives i consta de sis etapes diferents 180 km de cursa en bicicleta, 32 km de cursa de muntanya a peu, 16 km en caiac de mar, 24 km en caiac de riu, una mitja marató atlètica de pujada al Caro i una travessa als Ports en bicicleta tot terreny de 110 km A més de la classificació individual completa, també hi ha quatre modalitats diferents de participació completa individual amb recorreguts curts, parcial individual, per…
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina