Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…
dodecatonisme
Música
Nom que rep el mètode de composició amb dotze sons relacionats entre ells.
Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
L’estrany cas dels herbívors absents
A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…
L’arquitectura
Fins ben entrat el segle XIX, l’arquitectura, com a professió organitzada, no existia D’una banda, hi havia mestres d’obra i gremis De l’altra, arquitectes formats en les acadèmies, als salons o als viatges Tant les acadèmies com els gremis van desaparèixer, a França, passada la Revolució 1791 i a la resta d’Europa, amb el desenvolupament industrial i la liberalització dels mercats Al seu lloc sorgiren les primeres associacions professionals al Regne Unit RIBA, 1834, i als Estats Units AIA, 1857 A poc a poc s’imposà el registre obligatori Als Estats Units, per primera vegada, a l’estat d’…
Cristòfor Taltabull i Balaguer

Cristòfor Taltabull i Balaguer
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositor i pedagog.
Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…
,
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina