Resultats de la cerca

Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’admissió de nous…

L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register  1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…

S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle  i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en contraposició al…

Fundada el 1950, tingué un paper cabdal en el manteniment de la cultura gallega de la postguerra, i aglutinà gran part del galleguisme  cultural i polític durant el franquisme En foren destacats impulsors Ramón Otero Pedrayo  que en fou president fins el 1976, Ramon Piñeiro i Francisco Fernández del Riego El 1951 aparegué el primer número de la revista literària  Cadernos Grial que, prohibida poc després, no fou autoritzada fins el 1963 a partir d’aleshores amb el nom de Grial L’editorial tingué un paper central en la creació de les fundacions culturals Penzol 1963, Otero Pedrayo 1979 i Isla…

En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…

Hi participaren delegacions oficials de 44 estats Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la…

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret…

Estudià al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat de sacerdot el 1946, posteriorment realitzà els estudis pedagògics a la Universitat de Barcelona, es diplomà a l’Escola Professional de Psicologia i obtingué l’especialització de professor de pedagogia terapèutica, que impartí a la mateixa Universitat des del 1967 fins a la jubilació Director del Seminari de Múrcia, també fou vicerector del de Tarragona A Barcelona, dirigí l’Escola Vilajoana i collaborà amb diverses institucions, com l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Jeroni de Moragas, la…