Resultats de la cerca

Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials

Parlada per més de tres milions d’individus a Lituània i als EUA gairebé mig milió a la regió de Chicago, es divideix en dos dialectes ben diferenciats el del sud, base de la llengua literària, i el del nord o žemaïte D’estructura arcaica i conservadora, té un sistema nominal de set casos, i conserva el dual Té alguns trets innovadors, com la desaparició gairebé total del neutre i la simplificació de les categories verbals El primer text en lituà és un catecisme luterà del 1547

Germà de Enrique i Samuel Morris, fou defensa i mig de l’Hispània Athletic Club des de la seva fundació, al novembre del 1900, fins a la seva dissolució, al novembre del 1903 Fou campió de la primera edició de la Copa Macaya 1901 Reforçà el Futbol Club Barcelona en la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 i, posterioment, hi jugà en dues etapes 1904-05, 1908-10 Amb l’equip blaugrana disputà 31 partits i guanyà tres Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910

S’inicià com a amateur el 1951 Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en categoria del pes semi pesant en vèncer Bautista Navarro al Gran Price de Barcelona 1953 Revalidà el títol en dues ocasions 1955, 1958 Aconseguí també tres cops el Campionat estatal en categoria del pes mig 1957, 1958, 1959 Participà en vetllades pugilístiques celebrades a països com Alemanya, Itàlia, França o el Marroc El 1962 penjà els guants després d’un darrer combat celebrat al Palau dels Esports de París

Es formà al San Cristóbal de Terrassa, d’on passà al Terrassa Futbol Club 1968-71 i al Reial Club Deportiu Espanyol 1971-75, amb una cessió al Sabadell 1972-73 Disputà 37 partits de Lliga amb l’equip espanyolista Actuava de mig i més tard jugà al Cadis 1975-77, el Lleida 1977-80 i l’Igualada 1980-82 Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, l’Igualada, el Balaguer, el Granollers, el Terrassa, el Badalona, l’Oviedo i el Cerdanyola del Vallès

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Inicià la seva carrera professional amb la Unió Esportiva Figueres la temporada 2003-04 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 2005 Al gener del 2006 fou cedit al Racing de Santander Ha jugat també al Real Betis Balompié 2007-10 i al Club Atlético Osasuna des del 2010 Actuant de lateral o de mig per la banda dreta, ha jugat en diverses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual debutà el 29 de desembre de 2004

Actuà set vegades amb Hongria, on fou una de les estrelles del Ferencvaros 1928-32 Jugà dues temporades al Racing de París i ingressà al Futbol Club Barcelona En les seves dues temporades com a blaugrana 1934-36 disputà 58 partits i marcà 7 gols La seva posició habitual era de mig centre La temporada 1936-37 fou contractat pel club francès Le Havre, on penjà les botes Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Reial Club Deportiu Espanyol 1957-58 i el Sabadell 1958

El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu