Resultats de la cerca
Es mostren 2012 resultats
Càlcul d’estructures
Literatura catalana
Llibre de poesia de Joan Margarit, publicat l’any 2005.
Desenvolupament enciclopèdic Conté un epíleg de l’autor a manera de poètica Format per seixanta-nou poemes sense divisions Autoretrat que actua a manera de tallafocs de la poesia anterior El poeta dissocia la seva imatge de nen amb l’arribada de la vellesa i acull i protegeix el seu passat davant la inclemència dels anys Aquest nou estadi li permet de revisar els temes de la seva obra amb una major profunditat i serenitat A través de l’amor, de la vellesa, de la comprensió cap als altres, el poeta s’enfronta a la naturalesa humana l’equivocació i l’error que, tanmateix, no provenen de la…
Cementiri de Sinera
Literatura catalana
Poemari de Salvador Espriu escrit entre el 1944 i el 1945 i publicat el 1946.
Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la porta a una…
Mural del País Valencià
Literatura catalana
Llibre de poemes en tres volums de Vicent Andrés i Estellés.
Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…
Cantilena
Literatura catalana
Llibre de poesies de Josep Sebastià Pons publicat l’any 1937.
Desenvolupament enciclopèdic El recull marca un canvi de direcció respecte a la poesia anterior de l’autor i representa la seva entrada definitiva en un període de maduresa El poeta passa d’una creació de to popularitzant en la qual predominava la idealització del passat personal, però molt lligat a la terra d’infantesa, el Rosselló a una poesia més interioritzada i que s’apropa, pels seus procediments, a la tradició simbolista i postsimbolista Josep Sebastià Pons no hi tracta temes aliens a la seva poètica hi apareixen la natura, el cicle de l’any, el paisatge, la vida humil,…
Vint cançons
Literatura catalana
Primer llibre de poemes de Tomàs Garcés, publicat l’any 1922.
Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…
Joan Arús i Colomer
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars 1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…
,
La Vall d’Algaiarens
Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques calcàries de l’…
Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans
Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques,…
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina