Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià.
Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…
Nicolau Aixandri
Història
Militar
Militar.
Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…
Mauritània 2009
Estat
L'any 2009 va començar amb la ruptura de les relacions polítiques i econòmiques amb Israel com a resultat de l'ofensiva sobre Gaza Aquest fet és significatiu si es té en compte que era un dels pocs països àrabs que mantenia relacions diplomàtiques amb Israel El 6 de març el ministre d'Afers Estrangers d'Israel va anunciar el tancament de l'ambaixada a Nouakchott poc després que el Govern maurità hagués retirat el seu ambaixador i expulsat l'israelià Igualment important va ser la decisió del Consell de Pau i de Seguretat de la Unió Africana UA d'aixecar totes les sancions imposades a…
guerra dels Set Anys
Història
Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763.
Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia Com a resposta a conflictes entre colons britànics i francesos a la vall d’Ohio, la Gran Bretanya s’apoderà per sorpresa de 300 vaixells francesos 1755 i signà amb Prússia el tractat de Westminster 1756 França reaccionà aliant-se amb Àustria tractat de Versalles del 1756 S'invertí així el sistema d’aliances que havia funcionat a la guerra de Successió d’Àustria Les tropes prussianes de Frederic II ocuparen Saxònia 1756, però l’aliança de Saxònia,…
Montserrat Torrent i Serra

Montserrat Torrent i Serra
© CIC-Moià
Música
Organista.
Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…
,
Enrico Caruso
Música
Tenor italià.
Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…
,
manxa

Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
pi
Matemàtiques
Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592....
Les fórmules de càlcul són longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, Pi és inicial del mot grec περιφέρεια ‘circumferència’ L’ús d’aquesta lletra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al segle XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i J Bernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte s'havien fet aproximacions…
Joventut Atlètica Sabadell

L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de cendra, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
